Obres de Mussorgsky, Ravel i Balakirev.
Freddy Kempf, piano.
BIS-1580 SACD. 1CD 65:16 2008
Freddy Kempf presenta un programa de dificultat màxima per ser un paradigma de virtuosisme. La captació de so és excel•lent tot i que s’intueix que es tracta d’un artista que en disc perd gamma sensorial. Sap jugar amb les ressonàncies, crear espais i la tecnologia, per molt bona que sigui, dissipa això. El seu pianisme és directe, poc amant de la retòrica i el seu temperament té un punt d’ iconoclasta. Heus ací l’ espectacular Islamey, una re-creació per l’ èmfasi virtuosístic, i Gaspard de la nuit en una lectura romàntica, visionària i una mica crispant que s’endinsa en una gran riquesa de sonoritats. Atenció a Le Gibet.
A Kempf li agrada anar ràpid: ho demostra el minutatge i la progressió de molts números de Quadres d’ una exposició. Cerca les inflexions i té idees i gust: sap ser transcendental com a Bydlo, Goldenberg; i és capaç de realitzar estudis de sonoritat a la manera deconstructivista de Liszt com a Catacombae. Per aquests motius, els seus Quadres s’allunyen de concepcions majestuoses i unitàries i gaudeixen d’un caràcter heterogeni amb un alè jovial que no cau en efectes gratuïts. La gran porta de Kiev és una prova de contenció i profunditat en un discurs desplegat amb ample acoloriment i que es clou amb uns acords finals impressionants. En part, perquè és en els temps lents on assoleix major claredat de textures i una convincent pulsació de base.