Mahler: Simfonia núm. 9
BBC Philharmonic Orchestra. Dir.: Kurt Sanderling
BBCL 4232-2. DDD. 1 CD. 79:42
BBC Legends
Cronològicament aquest és el segon dels quatre registres comercialitzats de Kurt Sanderling dirigint la Novena simfonia de Mahler. La lectura és personal i està servida en un clima de sensualitat, atenta a la qualitat tímbrica d’ una orquestra, en ocasions, infravalorada como és la BBC Philharmonic. Sanderling aprofita molt bé els canvis de caràcter, de llum i ombra. No hi ha aquella grandesa abrupta i opressiva de Klemperer (EMI) o Horenstein (BBC Legends) i, potser, en l’ estructura, les transicions no tinguin suficient potencia però es tracta de una visió adequada com a punt de fuga per analitzar l’evolució interpretativa de l’obra. Més amb tendències recents tan carregades de visceralitat, a excepció de casos com Gielen (Hänssler) o Eschenbach (NDR Edition).
A grans trets, posseeix més temperament que la recent segona versió de Rattle (EMI) i alhora més reflexiu, sense l’abandó fàcil al destí ni rebel•lia. Davant Sir Simon, no és iconoclasta ni sentimental i sí molt càlid i serè. Així ho demostra l’ Adagio que opta per un inici reposat i ben texturat, un desenvolupament auster, i un final relaxat i no dolgut. El menys aconseguit és el Rondó-Burleske que no capta el caràcter al•lucinat o la supèrbia del sarcasme, com Bernstein (DG), pel qual no contrasta severament amb el moviment final. Al marge de lleus imprecisions (flauta al 24’26 del primer moviment), la lectura és intensa i l’ excel•lent captació de so la fa espaiosa.