Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

La Novena de Mahler per Rattle

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Mahler: Simfonia núm. 9

Berliner Philharmoniker Orchestra. Dir: Sir Simon Rattle.

EMI. 2 CD. 83:36.

Si l’enregistrament, també en viu i amb una captació de so més distant i pulcre, del seu debut amb la Wiener Philharmoniker (EMI, 1993) es caracteritza per emocions acusades, explosives en un discurs millor plantejat, aquesta de Berlín és menys intensa i iconoclasta alhora que més opulenta en el conjunt. Rattle sembla haver-se reciclat parcialment amb certa mediocritat pel gust tradicional i menys amarg que amb Viena. Encerta a no buscar la rebel•lia però al clima que anuncia la mort li manca èmfasi (6:48 a 7) i, en general, la tensió d’anhel i angoixa només es plantegen bé en l’ interrogatiu inici i a partir dels 18’ del primer moviment. La lectura creix aleshores i atrapa tot i que se li demanaria una mica més d’exhalació emocional. Cas del ben conduït crescendo (de 6’ a 10:26) de l' Adagio o en els 15:58 on l’efecte del silenci sobtat de l’orquestra excepte violins no crea el buit, la incertesa i la tensió suficients per la calidesa cercada en un moviment conciliador.

Detalls? En el Ländler el tema líric de 1:30 té igual entitat que l’acompanyament rítmic, fent-lo quasi inadvertit en una espècie de contrapunt. Ans al contrari de la preponderància melòdica de Karajan (1980, DG). I la coda del Rondó-Burleske resulta urgent però amb destresa, cuidant efectes com el dels metalls als 12:12 i 12:14.

No és un Mahler transcendent però sí impactant, vàlid com a primera aproximació, sense abandonar la sensació que només es tracta d’un excel•lent concert comercialitzat. Si el lector prefereix major anàlisis, pathos, ascetisme o intel•lectualitat el director és un altre.

Albert Ferrer i Flamarich