Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

¿Qué es esto de la ópera?

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Roger Alier
 

Ma non troppo. 290 pàgs.

Encàrrec comercial, a mode de manual bàsic i d’iniciació al coneixement de l’òpera, a nòmina d’un dels més prolífics i polifacètics coneixedors sobre aquest espectacle: Roger Alier i Aixalà. Es tracta d’un llibre que amplia el conspicu ventall de publicacions signades per l’autor català però que no afegeix res especialment nou al conegut. Ho prova el reciclatge parcial de la Guía Universal de la Ópera en els apartats de petita fitxa tècnica sobre l’òpera escollida, un breu resum argumental acte per acte i els passatges musicals més notables, alhora que la inclusió d’una sola referència discogràfica en un altre apartat. Els protagonistes també reben igual enfocament enciclopèdic i estan agrupats alfabèticament amb una fotografia o gravat suggestiu. S’hi enyora un esment a Monteverdi i a part del redescobert sobre Vivaldi-. Ho complementa un curiós i inusual comentari sobre la trajectòria dels principals teatres d’òpera del món. Especial menció mereix l’apartat on despulla estructuralment els tipus d’òpera més freqüents a través d’unes indicacions prou precises i sintètiques dels principals estils del gènere. Sense dubte, un dels aspectes de major interès del llibre.

El seu és un to bastant més accessible que altres obres de primera instrucció semblants. La seva forma és notablement esquemàtica. I la redacció s’allunya de la pedanteria aconseguint, com és habitual en ell, un tracte planer i assequible en conceptes, sense abús de tecnicismes que en tot cas vénen acompanyats d’una traducció o explicació inserida en el mateix discurs. Un discurs on Alier sap mostrar la relació, sovint molt estreta, entre història, societat i òpera/música. Qualitat sempre palpable en les seves conferències, classes i llibres. La lectura de l’apartat d’historiografia de l’espectacle per veure com han canviat els temps val justifica la resta.

D’altra banda en la vessant d’imatges convenia canviar, potser, les fotografies que acompanyaven les anteriors publicacions, alhora que millorar les portades i el lluïment d’aquesta és més que evident: un primer pla de les generoses faccions de l’expert en un clàssic fons liceístic desenfocat. Hi ha també, algun descuit com la no incursió de Norma en la selecció de 70 òperes i sí en la discografia, i viceversa amb Lakmé. Tampoc s’està de protestar sobre els directors d’escena i de ballet en la tendència actual, reforçant la seva actitud amb una il•lustrativa selecció de bons muntatges en la majoria de les òperes referides. Cloent tot aquest conglomerat no hi falta mica d’història sobre l’evolució dels mitjans fonogràfics i l’esment d’aspectes positius i negatius de tanta evolució tècnica. Tampoc ha descuidat el sempre benvingut glossari sobre terminologia específica, molt adequat en una obra de la pretesa didacticitat.

No obstant, el present treball no és cap culminació personal o èpica en el món de la bibliografia musical. Sí una de les nombroses aportacions utilitàries de l’expert català posat al servei de públic i aficionats en general. Un llibre, si es vol, ocasional i de consulta ràpida però de formalitat prou meritòria i que fa pendant amb altres iniciatives de l’autor igualment útil com a eina divulgativa. Un fruit després del qual, l’editorial hauria de plantejar-se treure més suc a aquest savi a través de projectes que avalessin més i millor l’ingent quantitat de coneixements i experiències en el món de l’òpera.

Albert Ferrer i Flamarich