Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Música y palabras

Classificació temàtica: Sense classificar

Rafael Esteve Alemany
 

Océano. 168 pàgs.

Que el títol no indueixi a l’error. No es tracta d’una reflexió sobre la interrelació dels dos canals més potents de la comunicació humana; ni d’algun contingut matisadament espiritual, mínim metafísic. En realitat, és un àpex comercial sense pretensions melòmanes més notables que una espècie de “capricci” editorial amb lleus tints “roses” o romanticoides.

Música y palabras es configura com l’única atenció –fins al moment- de l’editorial Océano a la vessant clàssica de la gran mare Música. En format petit i correcta edició, el caràcter epistolar del treball recopilat per Rafael Esteve –de qui no s’aporta cap més dada que l’autoria, tot i ésser professor del Conservatori Superior del Liceu,- es reparteix en quatre capítols i un epíleg segons temàtica, clausurats per una breu recomanació d’obres dels compositors implícits. Tots amb el complement d’algun apunt historiogràfic i comentaris orientatius però sense profunditat. Amb preeminència de Beethoven i Mozart, atesa la seva major popularitat, es citen textos com el conegut Testament de Heiligenstadt i A l’estimada immortal del músic de Bonn; i la particular i enginyosa personalitat mozartiana amb els seus jocs de paraules, algunes cartes al seu pare i les peticions econòmiques a amics al final de la seva vida. També hi ha referències al desgraciat matrimoni de Txaikovki i la visió d’aquest sobre Wagner. I la visió del panorama operístic francès que tenia Verdi així com l’amenaça nazi a l’Hongria i vida de Béla-Bartok; entre altres. Un llibre útil pels amants de la incorporació de textos, documents i opinions en biografies, assaigs o ressenyes, malgrat que poc divers. Les opcions són moltes i per això s’hi enyora un ventall més variat: algun text de Berlioz; el contracte dels Esterhazy a Haydn o la carta de Mahler a la seva esposa Alma de juny de 1909 a l’entorn del Faust de Goethe i la seva Vuitena Simfonia. I és que no s’allunya del prototipus de bibliografia ocasional i d’entreteniment –simple plaer de lectura i escàs compromís-, com són els llibres d’anècdotes, d’acudits sobre músics i altres parents de la mateixa família.

Albert Ferrer i Flamarich