Conrad Cardús i Rosell
Dínsic. 144 pàgs.
Novetat de la primavera de 2005, aquest volum s’emmarca en l’ample i sempre didàctic ventall de publicacions musicals de l’editorial catalana Dinsic. Una proposta que, a diferència de la majoria del seu ingent catàleg avesat de ple a la difusió de partitures i la musicologia o comptar amb diversos antecedents com el paradigmàtic d’Otto Karolyi publicat a Alianza Editorial, és útil i més per estar fet en català i amb l’especificitat temàtica escollida.
Amb pròleg firmat per Fèlix Millet, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, el recorregut i material tractat es divideix en tres grans blocs. El primer a mode d’introducció als elements del so com l’altura, la intensitat, el color o el timbre; combinats amb nocions bàsiques del llenguatge musical com les claus, els compassos, el valor de les notes, les escales, el ritme, els intervals, les armadures, les indicacions d’expressió i execució... i una interessant columna sobre el caràcter presumptament atribuïble a les tonalitats -Do major, fermesa; re menor, apassionament; Mi bemoll major, majestuositat;...-. Un segon apartat, massa breu i superficial, sobre l’evolució de l’orquestra i altres qüestions complementàries, com és una taula amb el nom dels principals instruments traduït a diversos idiomes –francès, alemany, italià, a banda de català i castellà-, força útil pels qui en ocasions topen amb partitures editades a l’estranger o per reconèixer obres en l’ immens panorama discogràfic que no inclou ni una sola frase en català o castellà. Finalment, hi ha una classificació instrumental segons secció i família amb el pertinent comentari de les seves característiques amb un esquema de les tessitures, extensions habituals, una foto o dibuix suficientment il•lustrativa, malgrat hi manqui major profunditat en les particularitats del so de cada instrument.
D’altra banda, i malgrat diverses referències esporàdiques, un bon complement fos haver incorporat alguna menció d’ obra o passatge destacable de cada instrument per tal de familiaritzar amb major èmfasis el lector amb el so d’aquest. No obstant, és una labor concisa i eficaç que, iniciada vora el 2003, ha rebut el complement d’aportacions d’instrumentistes i músics del panorama català com Manuel Barea, Marta Jarne, Robert Julià, Joan Palet Ibars, Ignasi Vila, Ivana Rossell o Alfons Reverté Casas entre altres. Una interessant i apte preferència per a melòmans de primera instrucció, estudiants universitaris amb assignatures de música o joves en formació, que permet conèixer i gaudir del gran instrument que és l’orquestra. Tot, amb el mèrit afegit que l’autor és un ex-violinista que compta amb l’avançada edat de 90 anys. Sana enveja i admiració, doncs, davant la gesta.