Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El género chico

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Carmen del Moral Ruiz
 

Alianza Editorial. 280 págs.

Tot i els esforços realitzats durant els darrers per institucions a través de volums enciclopèdics i altres compendis, el cert és que la bibliografia sobre sarsuela segueix sent ínfima. I més, la localitzable pel melòman o sarsueler mig. No obstant i al marge d’iniciatives de gran pes, algunes editorials avesades a la musicografia han editat títols com el present que, si bé podria ésser més desenvolupat, assumeix bons mínims: concilia la complementarietat en la sindèresi del gènere, tant per a instruïts, melòmans o neòfits.

Carmen del Moral Ruiz, la autora, i que ho és també de La sociedad madrileña a fin de siglo y Baroja, obra coixí de la present que li permet vestir un discurs bastant perfilat i polit de la historiografia del género chico des de la sociologia, s’adhereix a aquesta tendència molt reforçada com alternativa i nou camp de investigació, pe re les vies de la qual fluiran –com a mínim es creuaran-, les presents i futures bibliografies musicals. No s’estranyi el lector, doncs, si l’evolució artística del gènere no s’organitza cronològicament a través de les seves firmes més destacades –en compositors, llibretistes i estrenes-, i s’entreté en, per exemple, l’explicació del canvi i obertura de Madrid com a ciutat i societat urbana en procés de desenvolupament i els conseqüents hàbits generant noves formes d’oci i cultura. O bé en algunes activitats socials com el servei domèstic; en el creixement i funció de les tabernes i cafès a finals de segle; així com, en la tradició de la dansa o la guerra de Cuba, la relació colonial i el desastre del 98. Quelcom que subtilment o oberta trobem en les peces del gènere, d’entre les quals, es prenen com a pretext tres: La gran vía (1886), La verbena de la Paloma (1894) i Gigantes y Cabezudos (1898). No ho són per la seva consagrada fama sinó per les derivacions com a punt d’inflexió en les seves característiques modèliques com a reflex i tractament social dins el gènere, en el seu abans i després.

D’altra banda, desperta curiositat la idiosincràtica edició. Més pròxima a una voluntat amena i d’atractiu en la lectura, la distribució i la generosa lletra són complementades per una economització de tintes de meritòria estètica en les imatges de verd i blanc. Detall que de refilet contribueix a una sensació d’època que a un nivell il•lustratiu amaneix unes imatges, fotografies i gravats que a tot color, delatarien un mínim desgast. Per la seva part, la redacció és d’una assequibilitat i narrativa sense presumpcions, en la qual hàbilment se citen obres i autors de referència en l’estudi de la matèria (Marino Zurita, Sainz de Robles, Deleito y Piñuela, Fernández Muñoz). Tampoc hi manquen comentaris i reflexions de la premsa de l’època o de les Guies de Madrid a través dels abundants peus de pàgina. Atenció també a les taules i estadístiques que aporten matisos de qui ha treballat amb material d’època.

Finalment, en un dels tres apartats més profusos i interessants, la corona està servida pel carismàtic Manuel García Franco on analitza l’essència i estructura de la sarsuela chica: realisme teatral, escenografies, llenguatge, llibretistes, música, la crítica, etc. La seva aportada la clou un merament informatiu glossari –amb tota lògica, només de títols del género chico- sobre enregistraments en vídeo, cinema i discografia.

Albert Ferrer i Flamarich