Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Regidor arribas: Aquellas zarzuelas

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Ramón Regidor Arribas
 

Alianza Música. 250 pàgs.

Tot i els esforços els darrers anys d’estudiosos organismes, volums enciclopèdics i altres compendis de gran importància, el cert és que la bibliografia sobre sarsuela –amb excepció d’algunes antiguitats encara memorables, però en majoritàriament d’òptiques caducades- es ínfima. I més, la localitzable pel melòman o sarsueler mig. No obstant i al marge d’iniciatives de gran pes, algunes editorials amb ribets musicògrafs tenen títols com el present, que si bé podria ésser més desenvolupat -curt potser, per a una tesina-, assumeix bons mínims que concilien la complementarietat en la sindèresi del gènere, tant a instruïts, melòmans amb rodatge o neòfits.

Ramón Regidor Arribas, l‘autor, qui no poc ha escrit entorn aquest espectacle, així com del panorama musical espanyol, va veure publicar el 1996 un treball útil per a les presents i futures bibliografies musicals sobre el gènere. Un volum de gran simplicitat estructural dividit en tres bloc metodològicament ben diferenciats. El primer és un capítol d’historiografia de l’espectacle des dels seus orígens barrocs fins l’actualitat. En algunes etapes peca d’enumeració d’obres i autor i està manca d’un traç discursiu que exposi amb claredat l’evolució i característiques, alhora que el context social i polític, o els canvis formals i musicals propis –insuficient la referència a la tonadilla escènica del segle XVIII i la no incisió en el que va cimentar Ramon Carnicer-. El segon i més extens constitueix el vertader corpus: fitxa tècnica bàsica amb el nom de l’obra i els autors; el dia, el lloc i els cantants de l’estrena; així com un ampli resum argumental ben situat en l’acció escènica i musical. S’afegeixen referències als passatges musicals més destacats amb acceptable descripció analítica. I, a la vegada, quasi totes les sarsueles tractades conclouen amb unes notes finals sobre alguna informació d’interès o curiositat. El tercer i últim apartat és un agraït complement sintètic que presenta unes cronologies biogràfiques de la trajectòria dels onze compositors citats per ordre alfabètic.

No s’estranyi el lector si troba a faltar altres títols mereixedors d’encabir-se en la ventura d’aquest projecte, doncs les limitacions editorials acostumen a ser motiu per que el sac quedi ple. Encara més. Entengui que no es va pretendre oferir un compendi per a la exhumació –tot i que sí contribuir a ell-, si no configurar un aperitiu per a la degustació de títols poc difosos de la segona meitat del segle XIX. Un aperitiu que, si es vol, es podria haver complementat amb un assortiment més variat, incorporant les tessitures exactes -de la nota més greu a la més aguda- de cada personatge cantat; algun detall sobre la gènesi de cada peça; o els comentaris de la premsa de l’època –en cas d’existir-ne- sobre l’obra o l’estrena.

D’altra banda, també s’enyora una columna biogràfica que atribueixi l’autoria. Als qui freqüenten el panorama musicològic el nom de Regidor Arribas no els sorprendrà. Però pels qui la sarsuela sigui únicament un gaudi o s’iniciïn en el camí de la lírica, trobar més dades sobre aquesta figura en les cobertes del llibre hagués estat molt més productiu que conèixer el catàleg d’obres antecedents en la col•lecció de l’editorial. Quelcom que con amb pàgina complementària podria ser solucionat amb la mateixa eficàcia i major discreció.

Albert Ferrer i Flamarich