ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Iglésias de Souza: Teatro Lírico Español

Iglésias de Souza: Teatro Lírico Español

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela


4 volúmenes: I-Catálogo A-E / II-Catálogo F-O / III-Catálogo O-Z /
IV-Libretistas y compositores
Luís Iglesias de Souza
 

Excma. Diputación Provincial de A Coruña

Recomanat per Catclassics

Ben sabut és que la historiografia musical espanyola està necessitada d’obres referencials que assegurin les bases de la investigació, tan ajustada ella per culpa de l’anèmica estima que li manifesten les autoritats polítiques i l’escassa atenció que li presten les acadèmiques, molt més obligades aquestes a fomentar-la. Tot i que, com diu el tòpic, sempre hi ha l’excepció que confirma la regla. I aquest és el cas del monumental projecte de catalogació –i, en conseqüència, recuperació- de títols del teatre líric espanyol, finançat per la Diputación Provincial de A Coruña a principis dels 90 i que al llarg d’aquella dècada va publicar-se pòstumament a la defunció de l’autor –febrer de 1995-.

Durant més de 30 anys, Luís Iglesias de Souza, va recopilar tot tipus de material que va distribuir en tres volums dividits alfabèticament amb l’addendum d’un darrer llibre per l’arxiu de llibretistes i compositors, així com per a correccions i altres ampliacions. Per a fer-ho va confiar en els seus propis coneixements, en les dades proporcionades per experts, familiars d’artistes i en la consulta de publicacions diverses: des de butlletins, enciclopèdies, diaris i un llarg etcètera que, segons ell mateix fregava la quantitat de deu mil. El mateix Iglesias de Souza justifica l’absència d’un apartat bibliogràfic al respecta per “la excesiva longitud de su enumeración”. No obstant, això no minva validesa a la gesta atès que avui es manté com una obra única i, segurament, la més completa d’ entre les parangonables.

El primer volum alberga els títols des de “A” fins a “E”, el segon ho fa de “F” fins a “O” i el tercer des de “P” fins a “Z” –i no des de “O” com erròniament s’indica en la coberta-. Per ser teatre líric, tots els comptabilitzats –vint-i-quatre mil vuit-cents nou- contenen alguna part cantada i en la mesura del possible s’atansa a ells amb una fitxa tècnica que senyala el títol, el subgènere, els noms del llibretista, el compositor, el teatre i data d’estrena i, en el millor dels casos, referències al repartiment de la primera funció. Però el propi model de confecció de l’obra justifica i feia previsible un volum de correccions, aportacions de noves dades i obres per a eliminar, en una revisió dels tres llibres anteriors. I aquest quart finalment va arribar. Dedicat a recollir el nombre de llibretistes i compositors amb les seves respectives obres –tot i que sense cronologies, fet que en dificulta la localització temporal-, es tracta d’un volum del qual l’addenda inicial, arrel de les correccions i ampliacions que les noves investigacions feien inevitables, presenta obres que s’afegeixen o s’extreuen de catàleg, noves dades i rectificacions en autor, estrena, llibret o intèrprets es refereix. Finalitza amb un llistat d’autors que són presentats amb nom completo i, si en tenien, el pseudònim.

Però la iniciativa té un altre gran corpus: precisament el que conformen els preceptes i complements com els pòrtics, les introduccions, els epílegs, els apèndixs, i altres apartats o llistats que un treball ambiciós com el present no podia oblidar. D’aquí que siguin benvinguts tots ells. Nombrosos, variats i de lectura necessària. Des de la classificació del gènere segons les temàtiques (vol. 1), l’estudio de gèneres (vol. 2) i d’autors gallecs (vol. 3); fins als llistats d’artistes vinculats durant els segles XVI i XVI (vol. 1) i els segles XIX i XX (vol. 3); el dels teatres de Madrid; o els apèndixs cronològics dels quatre segles (vol. 2 i 3, essent més complet el dels segles XIX i XX) d’existència de l’espectacle; passant pels articles i treballs sobre Barbieri i la Sociedad de La Zarzuela (vol. 2); sobre Chapí (vol. 2); sobre el Género Chico, la Zarzuela gran, la Òpera espanyola (vol. 1); o la quantitat de fotografies incorporades, així com algunes cartes reproduïdes literalment.

D’altra banda, s’hagués agraït una presentació gràfica de millor realització, més esquemàtica i de tipologia més moderna que haguessin evitat el malbaratament de paper i, en conseqüència, d’espai. S’enyora també un índex en cada volum que ajudi a l’estructuració d’aquests i no un de general en el darrer. Alhora també manquen dates en tots els citats, i especialment, en el llistat de curiositats biogràfiques del primer volum.

Sigui, doncs, ben recordada i reconeguda una obra tan ample, completa i laboriosa. Tan de bo que sigui el precedent per l’organització i font indispensable de consulta gràcies a la seva prolífera aportació de dades –quelcom que tot bon historiador necessita per no errar en la tasca de la interpretació-, como ho ha estat fins ara. Igualment causa enveja com a exemple d’ajudes a edicions per part de les diferents autoritats polítiques del país. Ja que sense elles, la materialització d’aquest ingent catàleg i la seva economització haguessin estat meres utopies.



Albert Ferrer i Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet