Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Zarzuela recital i Zarzuela castiza

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Zarzuela recital. Chueca, Luna, Chapí, Giménez.
Teresa Berganza. English Chamber Orchestra. Dir: Enrique García Asensio.
 

Zarzuela castiza. Vives, Soutullo-Vert, Serrano, Chapí, Guerrero, Moreno Torroba, etc.
Teresa Berganza. English Chamber Orchestra. Dir: Enrique García Asensio.
 

Ensayo. 1 CD. 43 min. / Ensayo. 1 CD. 40 min.

Clàssics de la discografia del gènere amb nòmina de la més celebrada mezzosoprano espanyola de la segona meitat del passat segle: Teresa Berganza, qui en els anys 1975 i 1976 va enregistrar algunes de les romances de sarsuela més conegudes, amb l’excel•lent acompanyament de la sòlida English Chamber Orchestra sota la direcció d’una altra figura rellevant del panorama musical del nostre país com Enrique García Asensio.

Sens dubte, Berganza ha estat i és la gran mezzo espanyola del segle després de Conchita Supervía. I a aquesta ens remet malgrat l’evolució de les tècniques vocals, donat que fou ella la introductora de gran part del repertori heretat per la madrilenya. Recordi’s l’instrument de la catalana, igualment líric i fàcil, però acompanyat d’un color metàl•lic més penetrant, un vibrat molt més exagerat i una expressió molt més desgarradora. Berganza segueix la seva línia però amb unes traces més delicades i, fins i tot, un punt edulcorades, però no menys intenses. Com exemple val “De España vengo” de El niño judío.

La mezzo madrilenya, lírica d’agilitat, ens ofereix una lliçó de cant memorable. Amb una qualitat vocal i un timbre inconfusibles, no especialment fosc, però sí de certa amplada i extensió –arriba fins al Do 5 amb bones condicions-, aconsegueix una elegància i precisió en les coloratures que fan referencials peces com la “Canción de Paloma” de El barberillo de Lavapiés. I és que en les romances on hi ha menys idiomatisme teatral, és a dir, les més líriques i on la línia canora té un pes quasi únic, és on ella es mostra més convincent. Aleshores, l’estilització i la musicalitat exquisides floreixen secundades per una dicció incòlume i una gran finor expressiva, sent menys marcada, però igualment lloable, la caracterització de les parts més folklòriques o agitanades.

Per la seva part, l’ofici de García Asensio al capdavant de la formació anglesa s’imposa en els acompanyaments orquestrals de totes les romances i en els preludis i intermedis inclosos en l’antologia que configuren aquests dos enregistraments. Orquestra i director igualment partícips de la intenció estilitzadora de la cantant, confereixen als recursos expressius i musicals refinament i galania gràcies a uns tempi que tendeixen a una certa lentitud, controlant bastant el batec rítmic i sense excessos abaratidors, malgrat que sense la capacitat d’inflexió i de tremp d’altres batutes. Dos compactes d’un melodisme contagiós sense moments menyspreables que, com la resta del reunits dedicats al gènere en el segell barceloní Ensayo, conformen un petit nucli discogràfic d’una qualitat i referència quasi indispensables per a un bon sarsueler.

Albert Ferrer i Flamarich