Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Fernández Caballero. El dúo de La Africana

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

M. Rodríguez, G. Orozco, L. Álvarez, I. Rey, M.J. Montiel, E. Roy, A.M. Sánchez. Coro y Orquesta Titular de Teatro Real. Dir: Jesús López Cobos.
 

Deutsche Grammophon.2 CD. 120 min.

Procedent de la iniciativa patrocinada per Caja Madrid i que durant els anys 90 enregistrà alguns títols com La verbena de la Paloma, Bohemios o Marina, amb figures líriques de plena actualitat aleshores –i la gran majoria també, ara-, com Plácido Domingo, María Bayo, Alfredo Kraus o Joan Pons, sota batutes tan consagrades del panorama espanyol com Víctor Pablo Pérez o Antoni Ros Marbà, el projecte sembla que progressa una dècada després però amb canvi de discogràfica. De l’antiga Auvidis -ara Naïve i en mans de la gegantina distribuïdora Diverdi- a Deutsche Grammophon, que per la seva banda, per aquelles dates ja posseïa algun títol també amb alguns d’aquests mateixos intèrprets, com en el cas de El gato montés de Penella. Però si aquelles són d’estudi, la present procedeix de les exitoses funcions ofertes a finals del 2003 en el Teatro Real.

De l’enregistrament dal vivo poc a retreure: un so molt qualitatiu que permet captar, fins i tot, l’ambient que es respirava a la sala. L’única pega és que les veus en algun moment es perden en la distància, a causa d’un desenfocament dels intèrprets vers als micròfons, quelcom perfectament justificable en un necessari moviment escènic i teatral –i més encara, quan hi ha fragments parlats-. D’altra banda, sobtarà que una obra de les conegudes com a teatre per hores es presenti en dos compactes, però l’ànim d’oferir un producte comercial majorment atractiu va portar la iniciativa a incloure en el primer d’ells la sarsuela íntegra; i en el segon també la sarsuela però, únicament amb els números de música (no s’esclareix si és el mateix registre, malgrat se’ns orienta mínimament indicant que pertany als dies 30 i 31 de desembre de 2003) amb l’afegit d’audicions de cantants femenines per a què les escolti l’empresari Querubini entre el primer i el segon quadre. D’aquestes l’esment rau en l’aparició d’Emilio Sagi presentant al personatge buffo algunes de les grans figures de la lírica espanyola actual com Isabel Rey, María José Montiel o Ana María Sánchez, essent Esperanza Roy qui restaria descartada en un casting seriós, si els seus couplets de La corte del Faraón freguessin l’antierotisme com ho fan, en comptes de la sensualitat i la provocació. Una costum, per cert, la d’afegir números musicals que, si bé en l’òpera es perdé molt abans que en la sarsuela, aquí reapareix de manera puntual. Una manera complementària i diferent, si es vol, d’acostar-se l’obra a despit de l’escapçada de l’enginyós i divertit text de Juan de Echegaray.

En general, la factura musical és elevada –com també s’intueix que ho fou l’escènica-. El cor, molt ben treballat en les abundants intervencions; i l’orquestra, de menor relleu a la partitura, són portats amb el mestratge de la gran batuta que és López Cobos. Igualment rellevants tots els comprimaris, especialment Javier Ferrer i Trinidad Iglesias com a regidor i Doña Serafina respectivament, així com el trio principal: Luís Álvarez amb un memorable Querubini graciosíssim, d’italià macarrònic, amb infinitat de subtileses –si ja es capten en l’audició del compacte, com devien ésser en escena!- i un cant que no té especial dificultat més enllà dels passatges sil•labats del duet amb Giuseppini; Guillermo Orozco de timbre esplèndid, un tant metàl•lic, però líric, corpori i de curada dicció; i María Rodríguez amb una veu enfosquida i estrident, però de bon castellà andalús, tot i que poc enfoqui la seva Antonelli cap a la que podria ser una caricatura de les dives operístiques.

La presentació és també d’alta qualitat. Una edició cuidada, llibret traduït a l’anglès i notes complementàries que aporten informació en un intent de dignificar el gènere. Ah! I sorprenguin-se de la similitud entre el disseny melòdic de la frase musical encetada per l’oboè amb el rere fons de l’arpa com introducció del frustrat duo de Giuseppini i Antonelli “Oh mia Selika”, i la introducció del Vals de les flors de El trencanous de Txaikovsky. Un fet que amb tota probabilitat és pura coincidència. Sumis, doncs, a la gesta de Caja Madrid, aquest títol que com pretenia el projecte, renova i amplia la discografia del gènere amb versions de referència i cantants i músics de primer nivell, si més no, en l’àmbit estatal... segur.

Albert Ferrer i Flamarich