Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Zarzuela. Preludios, danzas, intermedios

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Zarzuela. Preludios, danzas, intermedios: Bretón, Giménez, Chapí, Chueca, Soutullo-Vert, Luna, Vives.
English Chamber Orchestra. Dir: Enrique García Asensio.
 

Ensayo. 1 CD. 48 min.

Selecció d’alguns dels fragments orquestrals més coneguts de la sarsuela en format de preludi, dansa o simple intermig, aquest disc guarda major interès com a element d’introspecció en el gènere recollint un tast dels èxits i obres en repertori més freqüents i accessibles. I és que no és massa freqüent trobar copiosa discografia del gènere, i per això, aquest i semblants seus, esdevenen una adquisició prou singular a un nivell interpretatiu entre mig i bo.

Un treball, enregistrat a mitjans dels 70, per molts ja conegut en el seu antic format de vinil o en la més recent adaptació en disc compacte, del que no és tan transcendental comentar-ne les qualitats interpretatives com recordar que d’entre l’esquifida llista de discografia, encara hi ha disponible aquest recull de passatges orquestrals. Uns fragments variats en què García Asensio i la English Chamber Orchestra tradueixen amb eficàcia, nivell i “savoir faire” el característic color folclòric i espanyolista de, per exemple, el preludi de La verbena de la Paloma, el fandango de Doña Francisquita acompanyat de les sempre hipnòtiques castanyoles, a càrrec d’Emma Maleras, el preludi de La revoltosa, l’intermig de La boda de Luis Alonso; i, en general, un esperit més simfònic, dens, i menys lleuger que altres registres, sense caure en efectismes barats ni decibèlics.

A més, el llibret de presentació, molt més digne que alguna bírria solta que acompanya a altres compactes del segell, està firmat pel popular Enrique Franco i conté unes interessants notes en quatre idiomes sobre el gènere, que sempre són un bon pas per acostar i difondre la sarsuela més enllà dels Pirineus, quan aquesta gaudeix d’entusiasme i acceptació, com ho prova el fet de què, per exemple a Viena, per Cap d’Any es programa una sarsuela d’ençà unes temporades ací. En definitiva, dins l’escanyolida i anèmica situació del gènere -no sense algunes injeccions medicinals d’institucions, temporades, companyies o discs que darrerament la semblen revifar-, aquest és un petit punt a tenir en compte i adquirir, sí més no, a conèixer. Discs així haurien de fer gaudir i mostrar la part qualitativa de la vessant musical espanyola, als detractors de la sarsuela.

Albert Ferrer i Flamarich