Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Guía Universal del Jazz Moderno

Classificació temàtica: Sense classificar

Juan Giner, Joan Sardà i Enric Vázquez.
Ma non troppo. 430 pàgs.

 “…y han abordado el tema del Jazz, una clase de música que ha adquirido una importancia justificada”. Tan simptomàtic com al•lucinant és el final del text de la solapa de l’ Enciclopedia de la música de Casper Höweler de l’editorial Noguer, segons la reedició en castellà feta el maig de 2004. Simptomàtic del nivell general d’un llibre de presència injustificable en el mercat donades les nombroses irregularitats i al•lucinant per l’encasellament i la concepció retrògrada que trasllueix, fruit d’un plantejament innecessari davant l’ evident vigència del jazz.

Aquesta temptativa, per tant, serveix d’exemple per a recordar que l’empresa d’un diccionari o enciclopèdia és una tasca que més enllà de laboriosa, és molt selectiva. Sigui quina sigui la matèria. Per això l’aparició d’aquest volum sobre jazz serveix per ampliar-ne i dignificar-ne la bibliografia alhora que per minvar possibles qüestionaments com l’ exposat anteriorment.

Batejada amb el pretensiós nom Guía Universal del jazz moderno –coordenades previsibles segons les lleis del màrqueting també emprades per Ma non troppo en el terreny de la clàssica i l’òpera- representa un complement idoni als volums d’ Historia del jazz clásico i Historia del jazz moderno de Frank Tirro i de Jazz Latino d’ Isabelle Leymarie, també d’aquesta editorial barcelonina. Confeccionada a l’entorn del bebop i les ramificacions posteriors, afortunadament no és cap traducció, ni la compra d’una obra estrangera. Es tracta d’una coautoria a tres bandes que palesa l’existència d’especialistes autòctons en la matèria. Quelcom que darrerament semblava oblidat per aquesta i altres editorials.

Com s’exposa clarament en la introducció, l’obra segueix una metodologia correcte, estructuralment ben plantejada i que la divideix en dos grans blocs. El primer (el jazz modern de la A a la Z) inclou una successió d’entrades ordenades alfabèticament que combina jazzmen comentats amb una extensió força equilibrada i diversos grups. Se’n senyala la data completa de naixement i mort i l’activitat musical vinculada, seguit d’un perfil biogràfic i professional. A més, cada entrada acaba amb una breu selecció de la discografia més important i, com pertoca en aquests casos d’autoria compartida, les inicials de l’autor acompanyen cada escrit testimoniant-ne la responsabilitat individual.

El segon bloc el formen el conjunt d’apèndixs i glossaris. El primer és un capítol sobre l’arribada i influència del jazz a Espanya en dos períodes (de 1919 a 1965 i de 1966 a 2006) amb l’esment de les personalitats, l’assentament a Barcelona i a Madrid, la difusió en els mitjans, els festivals, etc; però sense referir les conseqüències immediates en espectacles com la revista i la sarsuela. Es tracta d’un capítol que pretén substituir la incursió dels músics de jazz en la guia, malgrat que noms com Tete Montoliu i Pedro Iturralde mereixerien ser tractats com tots els exposats en el principal bloc d’aquest volum. Després segueix un breu glossari de termes, el principal retret a fer és la manca de termes pròpiament musicals emprats en el jazz com riffs, scat, vamp o d’altres, que serien d’utilitat pel lector neòfit. Finalment, hi ha un recull de bona part de les discogràfiques que han editat jazz, amb breus indicacions al respecte en un inèdit capítol en iniciatives semblants que, a més, permet orientar-nos sobre la dimensió comercial d’aquesta música.

Tampoc hi falten quadres sinòptics -inserits en el primer bloc i ordenats alfabèticament- que són un apunt sobre els instruments emprats, malgrat que l’excessiva enumeració d’instrumentistes associats desnereixi alguna de les propostes. Les fotografies de bona part dels músics citats procedeixen d’una selecció heterogènia, detallada en les pàgines inicials de l’obra i que suposen una millora il•lustrativa respecte a iniciatives semblants. Mentre que l’edició no s’aparta de la línia habitual del segell, si bé amb un disseny interior més correcte que els títols editats de Frank Tirro. El que sí s’enyora és un índex de tots els músics i grups referits, aspecte que com altres dels acusats segurament no s’han pogut dur a terme pel requeriment de confeccionar l’obra en un sol volum.

D’altra banda, sorprèn que en la bibliografia consultada, molta editada en els darrers divuit anys, no hi apareix L’odyssée du jazz de Nöel Balen. Ni un més clar i ample antecedent com és el Diccionario de jazz de Philippe Carles, André Clergeat i Jean-Louis Comolli. O Del fox-trot al jazz flamenco: El jazz en España, 1919-1996 de José María García Martínez publicat a la col•lecció Alianza. Títols que han marcat unes pautes de contingut i metodologia molt considerables en la difusió del jazz.

En resum, aquest afany enciclopèdic es configura com una revitalització de les aportacions de l’editorial Robinbook després d’alguns titubejos de caràcter oportunista i d’interès relatiu –col•lecció Andantino- en la seva vessant musical. És, doncs, un increment del seu catàleg d’obres destinades a oferir uns estudis metodològics de músiques que, com el rock i el blues, compten amb un ventall d’estudi menys ampli que altres tendències. Benvinguda per cobrir la vacant en llengua castellana.

Albert Ferrer i Flamarich