Roger Alier
Ma non troppo. 1050 pàgs.
Que Roger Alier és un autor reconegut i llegit, almenys entre el públic operístic local, ho demostra aquesta tercera edició de la seva Guía Universal de la ópera. Fenomen excepcional en la bibliografia musical espanyola i que s’afegeix a les fetes el 2007 pel segell Ma non troppo dels seus productes més prestigiats. Sense millorar-ne la tipologia i després de passar de les cobertes toves a un estoig amb enquadernació més que digna, es reuneixen ara els dos primers volums en un únic. La tercera part del compendi, la de la discografia comentada que necessitaria una rigorosa correcció, en queda al marge.
No s’han corregit les errades –Musorgsky porta una sola “s” en castellà, igual que en rus- però se segueixen agraint les entrades d’autors com Peri, Pacini, Piccinni, Szymanowski, Spohr o Toldrà. S’hi enyoren les de Marschner, Tippet, Weill, Penderecki, Paer, així com d’alguns títols escenificats en els darrers anys en els principals teatres estatals. I és que plantejat o no per l’autor, l’editorial ha desestimat l’oportunitat de polir i incorporar certs aspectes, tret de les defuncions d’autors com Menotti. Una acció que dignifica tota iniciativa de publicació i la manté vigent. Amb tot, la selecció és molt ampla i comenta més de 300 títols comentats amb fitxa tècnica, estrena i descripció dels personatges, argument, números musicals més destacats i dues o tres recomanacions discogràfiques. Sens dubte, l’aficionat té una eina bàsica, completa i molt útil com a font de consulta per acostar-se a l’ample terreny operístic.