Bach: transcripcions de Saint-Saëns, Busoni i Liszt
Mac McClure, piano.
Columna Música 1CM0062. 1CD. 48 min.
Compacte de breu minutatge, l’enregistrament del qual sembla molt directe per a un piano que no s’intueix com un instrument molt qualitatiu. Per això, la digitació queda emfasitzada en l’aspecte excessivament mecànic i contundent per a un piano, essent més pròpia d’un clavicèmbal. Ho demostren les Gavotta en Mi Major BWV 1006 i en Si menor BWV 1002 que, tot i conservant un evident caràcter de dansa, són un martelleig constant. L’Andante en Do Major BWV 1003 sona poc a Bach i les seves caigudes de tensió, degudes a la poca profunditat expressiva, assenyalen l’altra mancança del registre. I és que després de las proeses –discutibles quant es vulgui- de Glenn Gould, acostar-se a Bach des del piano, independentment de la font original, exigeix uns preceptes més digerits que els servits. Sens dubte, Mac McClure és un pianista d’alta competència tècnica però el seu plantejament discursiu i fins i tot la seva aportació expressiva, a vegades buida i retòrica, són qüestionables, poc musicals. Amb tot, l’audició millora amb les peces de Busoni, Liszt i l’Obertura de la cantata Wie Dancen dir Gott BWV 29, tocada quasi com si de Mozart es tractés.
L’edició ve acompanyada d’un document videogràfic sobre l’enregistrament del disc i unes notes de carpeta força superficials vers les particularitats de les transcripcions aquí recollides.