Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Impromptus. Franz Schubert

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Quatre Impromptus op. 90 D899
Allegretto D915
Drei Klavierstücke D946

Javier Perianes, piano
Harmonia Mundi, 2008

Harmonia Mundi

En el seu afany per trencar amb les formes clàssiques els romàntics comencen a voler fugir de les estretors de la sonata i cerquen formes més lliures i amples. Ja Beethoven amb les Bagatel•les per no parlar de les darreres sonates inicia un camí (un més!) que durà els romàntics a la utilització de peces curtes sense una forma gaire definida que anirà perfecta per a la plasmació de la seva expressivitat.

 

Schubert és el compositor que posa els ciments d’aquesta forma breu, descrita com a Lieder per a piano sol, i que sovint s’amaga sota diversos títols (molts cops no posats pels compositors, sinó pels editors) i que van des dels Impromptus, als Moments musicals, a les ja esmentades Bagatel•les. Formes que obren la porta a que Schumann, Mendelssohn o Chopin explorin aquest petit format.

Les dues col•leccions d’Impromptus de Schubert apareixen al final de la seva curta vida (1827 i 1828 respectivament): l’opus 90 D899 que presenta aquest CD i on la llibertat formal disposa un esquema tripartit en algunes però que es combina també amb altres concepcions com el rondo o de tema amb variacions. Perianes ens ofereix en aquest disc també les 3 peces per a piano catalogades per Deutsch amb el número de catàleg 946 i que, de fet, poden considerar-se totalment com a Impromptus. Acompanya a aquets dos conjunts un preciós i íntim Allegreto D915

En aquestes obres apareix un Schubert d’inesgotable inventiva melòdica, subtilesa harmònica i gran bellesa poètica. Un Schubert que combina una doble vessant ara salvatge i desesperada, ara íntima i calmada, sempre preciosa i a qui el jove Perianes interpreta a la perfecció ressaltant-ne delicadament els matisos i amb una intel•ligent lectura dels silencis, que ens permet veure l’acurada evolució de qui fa uns mesos ens oferia una sorprenent Música callada de Mompou.

 

Ignasi Albors