Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Obertures de Rimsky-Korsakov

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Rimsky-Korsakov: Obertura de "La donzella de Pskov”, Llegenda op. 29, Cançó napolitana op. 63, Obertura de "La núvia del Tsar”, Simfonieta sobre "temes russos” op. 31, Capricci espanyol op.34.
BBC Philharmonic. Dir.: Vassily Sinaisky. 

 

Chandos. 1 CD. 75 min.

Sovint el segell Chandos enregistra obres simfòniques d'autors coneguts que, sense ser rareses absolutes, no presenten una oferta gaire nombrosa. Aquest és el cas del present compacte que complementa les aportacions de Järvi (DG i Chandos) i les de Svetlanov en el camp orquestral de Rimsky-Korsakov. S'hi troben obertures d'òperes com la coneguda La núvia del Tsar i la de La donzella de Pskov, aquesta amb influència txaikovskiana, de caràcter èpic i una coda a mode de cavalcada amb joc de timbales. Ambdues, títols operístics centrats en la figura d'Ivan El terrible i que serveixen per veure l'evolució estilística de l'autor, sempre amb la base del bon ús dels motius i l'hàbil escriptura d'aquests.

D'altra banda com Glinka i Balakirev i de manera semblant a la Fantasia sobre temes serbis op. 6, l' Obertura sobre temes russos op. 29 o l' obertura La gran Pasqua russa op. 36, l'ús de motius populars russos és la base de la Simfonieta sobre "temes populars”. Un exercici, inicialment en quatre moviments i per a quartet de cordes, amb més ofici que inspiració, bastit per la forma simfònica tradicional, que el director Vassily Sinaisky al capdavant de la BBC Philharmonic tradueix amb correcció i sense sobredimensionar la peça. Una altra composició poc difosa és Legend (Conte féerique) op. 29, més interessant pel seu caràcter evocatiu i teatral que la justifiquen com a obertura-fantasia, inspirada en la fetillera Skazka i més tard emprada com a música incidental per al pròleg de Ruslan i Lyudmila de Pushkin.

En la línia de visions exòtiques, la Cançó napolitana op. 63 no és més que un exercici d'arranjament de Funiculà-Funiculà de Denza. Una peça menor en el catàleg de compositor rus però que mostra l'excel•lència de les seves orquestracions i la significativa popularitat i difusió d'aquest repertori arreu d' Europa i Amèrica. No obstant, de totes les aproximacions a altres cultures musicals la més exitosa i elaborada és el Caprici espanyol op.34. D'aquesta partitura, que també segueix l'estel•la iniciada per Glinka amb les seves fantasies sobre temes espanyols, Sinaisky en fa una lectura manvellada del caràcter de suite simfònica inconnexa i evita caure en l'espontaneïtat barata que sovint l'han convertit en una peça circense. El director rus dilueix la construcció vertical i homofònica de les dues Alborada i les presenta emergents però no esclatants o condensades; cuida el fraseig articulat sense que el legato faci de les Variacions un magma melangiós; i capta els punts ombrívols de l'Escena i cant gitano. A més, manté el color i la mirada de la partitura, el d'un rus, amb una prestació magnífica i un nervi considerable en la coda i una percussió que sona rica, sense excessos ni exhibició efectista. Té, doncs, poc a envejar a la brillantor i pretesa depuració de Järvi –concessions de tempo a banda- i res a veure amb la pirotècnia ampulosíssima d'Stokowsky (Decca), tot i que està lluny del detallisme i les intel•ligents percepcions de Janssons (EMI).

Albert Ferrer i Flamarich