Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Lélio, ou Le Retour à la vie

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Berlioz: Le Carnaval romain op.9; Hélène Op.2 Núm.2; Lélio, ou Le Retour à la vie op. 14 bis.
Gert Henning-Jensen, tenor. Sune Jerrild, tenor. Jean-Philippe Lafont, narrador. Danish National Choir/DR. Danish National Symphony Orchestra/DR. Dir.: Thomas Dausgaard.
 

Chandos. 1 CD. 70 min.

Sovint el segell Chandos enregistra obres simfòniques d'autors coneguts que, sense ser rares absolutes, no presenten una oferta saturada. L'altra cara de la Simfonia Fantàstca de Berlioz, Lélio o el retorn a la vida op. 14 bis, n'és un exemple. Una obra de la qual, com s'ha apuntat repetidament, la manca de consistència dramàtica i l'interès musical molt dispers en justifiquen l' escassa difusió en sales de concert i en disc. La lectura l'orquestra i cors danesos amb el seu titular, Thomas Dausgaard, es defensa per la correcció i assoleix l'idiomatisme berliozià amb punts d'angoixa i tenebrisme a conveniència. Però també reflecteix la poca fe en la partitura. Gert Henning-Jensen (Horatio) és una prestació deficient tot i el color agradable de la seva veu. Mancat de tècnica en el suport diafragmàtic té, en conseqüència, cops de glotis en alguns atacs, ascensos a l'agut d'enorme estretor i, en general, un línia de cant destimbrada i irregular. El també tenor Sune Hjerrild (Veu imaginària de Lélio) és una opció més correcte tot i la nasalitat de l'emissió, el color mat del seu timbre i certa dificultat en el registre agut. Dels tres solistes el més convincent és Jean Marie Lafont com a excel•lent narrador (Lélio) i acceptable Capità.

Ans al contrari d'aquest híbrid simfònico-teatral, tant el fragment sense pretensions amb cor masculí que és Hélene op. 2 núm. 2 com l'obertura de El carnaval romà op. 9 mereixen més atenció com a obres i com a execució. Hàbil en el fraseig, l'orquestra palesa que ennoblida la vessant més brillant i melòdica enfront l'excitant i carnavalesca del "saltarello” dominant, no cauen en l'espectacularitat barata. No obstant, desdibuixen algunes dinàmiques dels passatges festius i no marquen prou els trèmols dels vents en els acords conclusius. Un efecte de gran modernitat per l'època i del qual Berlioz n'estava satisfet.

Albert Ferrer i Flamarich