Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Concert inaugural de Catalunya Música (1987) i recitals a Tokyo (1988-90)

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Concert inaugural de Catalunya Música: lieds i cançons de Schubert, Brahms, Chopin, Mendelssohn, Fauré, Granados, Bizet, etc.
Victòria de los Ángeles, soprano. Manuel García Morante, piano. 

Recitals a Tokyo de 1988-1990: lieds i cançons de Schumann, Schubert, Ravel, Hahn, García Morante, Nin Castellanos, Granados.
Victoria de los Ángeles, soprano. Manuel García-Morante, piano.
 

Columna Música. 1CM0161. 1 CD. 68 min./ 1CM0175. 78 min.

En un projecte de Columna Música i la Fundació Victòria de los Ángeles, els presents són la primera i tercera aportacions d'un legat que, a excepció de possibles edicions pirata, resulta inèdit. Són, per tant, dos compactes excepcionals i idonis per aquells que no van escoltar en viu a la gran soprano catalana. En concret, en la tan defensada per ella, faceta de recitalista.

Per una banda, hi ha el concert amb què es va inaugurar l'emissora Catalunya Música l'any 1987 i que enguany commemora el seu vintè aniversari. De l'altra, hi ha una selecció dels tres recitals oferts a Tokyo durant els anys següents. En ambdós discs el programa segueix les coordenades que la definien perfectament: lieder d'origen alemany, francès i espanyol, que per a més d'un resten associats a ella, on la seva aportació és referencial, excel•lent. En especial en el schumannià "Der Nussbaum”, tot Schubert, Ravel i el "Vito”. No es pot negar que, atesa la data, la veu mostra signes d'esgotament i alguna indecisió puntual que humanitzen l'artista, però l'audició és prou rica i reveladora per no incidir en detalls. Sobrepassant la seixantena d'edat, la gran dama catalana de la cançó encara alliçonava amb els trets que la van caracteritzar: pulcre dicció, canvis intel•ligents de color, homogeneïtat de registre, plenitud tímbrica i hàbil distribució d'accents en un acurat estil on no hi mancaven intenció i espontaneïtat. Tot bastit a partir de delicades inflexions i una línia elegant que confegien una innegable comunicabilitat. Quin exemple! Sens dubte, un paradigma, un model sense fissures pels recitalistes i una de les veus més completes i inconfusibles del segle passat en aquest camp. A més, amb el sempre còmplice García Morante des del teclat, de qui també n'oferia les delicades harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes.

Seguint l'eficiència del segell, les edicions són correctíssimes: en dijipack, els textos dels lieder –només en el de Tokyo-, amb notes biogràfiques i de protocol que, malgrat no afegir gaire al que ja sabem –el de Catalunya Música-, en perfilen adequadament la figura i la trajectòria.

Albert Ferrer i Flamarich