Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

El humor en la música de cámara

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

El humor en la música de cámara
Heidrich: Happy Birthday variacions.
Haydn: Quartet per a cordes opus 33 núm.2 en Mi bemoll major "La broma”.
Schröder: Eine Kleine Lachmusik.
Cuarteto Almus.
 

RTVE Música. 1 CD. 45 min.

Compacte d'interès reduït, que destil•la certa comercialitat i d'una durada insubstancial (45 minuts!). El motiu de l'edició és el desè aniversari del Quartet Almus com a conjunt resident de la Universitat d'Alacant. Es justifiquen així els comentaris de protocol inicials en la carpeta i un text d' Octavio de Juan Ayala, violista del grup, útil per no perdre detall de les obres presentades però erm sobre els compositors Heidrich i Schröder. Notes, per cert, també traduïdes al valencià en un exemple que alguns segells de la zona llevantina podrien seguir. No obstant, s'hi enyora un altre article més profund sobre la influència i plasmació de l'humor en la música, tema que ha generat diversos estudis i que hagués arrodonit el quadernet.

El contingut el configuren unes variacions de Peter Heidrich sobre el famós Happy Birthday, de caràcter molt lliure i, en ocasions, dubtós o merament pintoresques. Cas de la d'estil jazz –un ragtime-, la del tango o la de Hollywood. Més acceptable és la de Dvorak i ben trobades estan la wagneriana amb la deformació de l' Idil•li de Siegfrid, la del vals vienès, la d'estil hongarès i, fins a cert punt, l'espanyola. En una línia semblant de "gracietes”, potser més acusades, hi ha el "persiflage” de Wolfgang Schröder, Eine Kleine Lachmusik, al qual un tempi més àgil li hagués restat caràcter expositiu i previsibilitat a certes sorpreses. Algunes ben trobades, malgrat abusar-ne un xic en el breu quart moviment (1'54). En tot cas, resulta distès com a exercici de reconeixement de melodies. El més rellevant del programa és el Quartet op.33 núm.2 "La broma” de Haydn. No obstant, sense trets artístics més remarcables per part dels Almus que el gaudi de la gràcia inventiva i l'equilibri d'una de les peces que formen el quart grup de quartets haydnians, tan influents a Europa –scherzi i no minuets inclosos-. L' allegro final no fa honor al sobrenom de la partitura atesa l'escassa espontaneïtat de les entrades dels compassos musicals després dels aplaudiments en els silencis marcats pel compositor.

Albert Ferrer i Flamarich