Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Mahler: Des Knaben Wunderhorn

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Mahler: Des Knaben Wunderhorn.
Sarah Connolly, mezzo-soprano. Dietrich Henschel, baríton. Orchestre des Champs-Élysées. Dir.: Philippe Herreweghe.
 

Harmonia Mundi. 1 CD. 64 min.

Sorprendre's avui per un enregistrament amb instruments d'època d'una partitura de Mahler és absurd. Entre altres, Herreweghe s'ha aproximat a Berlioz, Bruckner i Brahms amb criteris pretesament historicistes i compta, a més, amb un Das Lied von Erde en l'arranjament per a orquestra de cambra de Schönberg, també editat pel segell Harmonia Mundi. La present és la lectura de l'altre dels tres cicles liederístics mahlerians més destacats -juntament amb els Kindertotenlieder- i s'afegeix al procés de revalorització de l'obra viscut en els darrers anys: ja són més de mitja dotzena les recomanacions de primer ordre d'aquest heterodox cicle, d'entre els quals en sobresurten Chailly (Decca), Abbado (DG), Szell (EMI) i, com no, Bernstein (Sony i DG). Tots, és clar, amb orquestres i solistes de primer nivell.

Els resultats són els previsibles i les particularitats assenyalen la qualitat de so estimable en els des Champs-Elysées: paleta acolorida, amb línies i textures diàfanes. Una opció contrastant amb la tradició romàntica del, per exemple, més evocador Bernstein, però que no afegeix res especialment significatiu. De fet, a la posada en música del director francès li succeeix el senyalat en altres enregistraments seus: s'imposa la suficiència i, pel cas, sap diferenciar i contrapesar mínimament els elements nostàlgics, populars i paròdics de l'obra; però no resulta prou singular ni tan òptim com altres referències.

Com és habitual, l'ordenació dels lieds és diferent i Herreweghe selecciona dues veus molt compatibles. O almenys això s'intueix després cada lied per separat, atès que junts no en canten cap. Així a "Verlor'ne Müh” la mezzosoprano Sarah Connolly assumeix el protagonisme amb correcció, malgrat que sense l'idiomatisme i el punt de picardia idoni d' Schwarzkopf (EMI). Tampoc canten plegats en "Der Schildwache Nachtlied”, on el baríton surt airós del difícil regulador descendent (track 13, als 1:55) de "..bin ich gestellt”. Un detall que palesa, com totes les intervencions, l'estudi de la línia (imitació?) del seu mestre Fischer-Dieskau (EMI). Llàstima que, ni que sigui lleument, es destimbra en el no menys difícil ascens apianat al Fa3 en el "Feldwacht” final (de 5:04 a 5:12 mateix track) que ni el mateix Goerne arrodoneix. Indicació que Ludwig (Sony), Schwarzkopf (EMI) i Popp (DG) sí superen amb notable comoditat per les característiques pròpies com a veu femenina.

També sol, a "Wo die schönen Trompeten blasen” Henschel fraseja amb força i emoció de manera excel•lent, en una atmosfera guerrera i nostàlgica. Amb els ritmes ben puntuats, llueix robustesa de l'instrument tot i que dista diverses passes del vigor del timbre i caràcter del mestre. Sí s'equipara a ell en algun detall tècnic de gran efecte com l'aplicat de 4:04 als 4:09 –track 6-. Pot semblar una nota destimbrada però, en realitat, l'emissió busca anul•lar al màxim el vibrat aprofundint en la sensació decadent i de suspens.

El "Revelge”, potser no tan incisiu com Szell (EMI), s'allunya de la pesadesa de Bernstein (DG) mentre que al "Des Antonius von Padua Fischpredigt” Herreweghe li confereix una ombra inquietant, més lleugera, tot i algun cop de glotis de Henschel en un lied que guanya amb la veu masculina. També guanya, però en veu femenina, "Wer hat dies Liedlein erdacht?”: Connolly hi aporta un toc dramàtic posant més veu, però la seva coloratura se'n ressent i resulta poc refinada, a l'ombra de Lucia Popp (DG) que va demostra un control de respiració i col•locació envejables. No obstant, la mezzo-soprano anglesa s'aplica millor en "Das irdische Leben” malgrat que el plantejament del director francès no aprofiti ni creï la tensió i amargor en l'obstinat inicial que determina el caràcter d'aquest lied. Totalment cantat per ella –inclosa l'estrofa final indicada per a les dues veus-, tampoc assoleix la caracterització natural "Tröst im Unglück” que deixa sense sentit el lied. Més quan l'intent caricaturesc del soldat únicament es contrasta de l'estrofa de la noia pel caràcter melòdic i no per detalls en l'emissió. Aportació no escrita per Mahler però gens difícil de pressuposar per l'intèrpret.

D'altra banda, completen el corpus dos lieds vinculats a les simfonies: "Urlicht”, inserida més tard amb lleus variacions en la Segona Simfonia i no sempre present (Szell i Tennstedt, per exemple), i el més infreqüent "Das himmilische Leben”. Aquest enfocat amb un temps lleugerament més àgil, fins i tot jocós si és compara amb la mecanicitat de Chailly (Decca), està minvat del plus màgic i íntim, en ocasions, esllanguit d'altres batutes. En especial quan apareix en la Quarta Simfonia, el lloc que vertaderament li pertoca. En resum, Herreweghe ofereix una lectura en línies generals acceptable que, com en diverses aportacions recents, imposa la suficiència però sense una creació d'imatges prou excepcional ni profunda. El compacte és vàlid com a segona opció o reclam pels fidels d'aquest cicle fonamental i compositor. L'edició és qualitativa pel dijipack però hi manca una traducció de les notes de carpeta i dels poemes al castellà o, almenys, l'italià.

Albert Ferrer i Flamarich