Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Col sorriso d'innocenza

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Fragments de Bellini, Rossini i Donizetti.
Laura Alonso, soprano. Francisca Beaumont, mezzo-soprano. Orquestra Filarmónica de Málaga. Dir.: Alexander Livenson.
 

Columna Música. 1CM0162. 1 CD. 76 min.

Tot sovint apareix alguna cantant, més o menys desconeguda, que comença a gravar discs i de la qual se'n parla com una gran promesa. En ocasions, està plenament justificat i els elogis es queden curts. Però són més les ocasions en què l'entusiasme és prematur i perjudicial per al cantant, amb futur però encara incert i llunyà. Aquest és el cas de Laura Alonso.

La jove soprano gallega té un bon instrument, amb un centre considerable i sobreaguts, tot i que estrets. I és que els seus mitjans s'acosten al que podria ser una dramàtica de coloratura malgrat que el seu volum difícilment pugui competir amb el pes i densitat orquestral d'aquest repertori. És, per tant, una lírico-lleugera que busca engruixir i enfosquir el so i això li dóna caire més envellit al seu timbre (Il pirata). Un timbre, no sempre ben impostat, que s'enlletgeix perquè se li escapa aire en l'emissió: els aguts perden força, unes vegades fixes i altres descol•locats, com en l'ària de Lucia de Lammermoor i d' Emilia di Liverpool que, tot i l'àgil coloratura i fàcils trinats, tenen notes descontrolades. En conseqüència la línia és irregular, a voltes tibada, i alguns atacs es queden curts, calats. Un lleuger vibratto, susceptible d'augmentar amb el temps, acompanya una veu no prou excepcional per afirmar, com fan alguns, que es tracta d'una de les joves espanyoles amb major projecció del moment. A més, les interpretacions tampoc són gaire satisfactòries: no cauen en la monotonia però resulten massa prudents a l'hora de perfilar les diverses heroïnes d'aquesta selecció. Aspectes que el temps i l'experiència solucionaran atès que Beatrice di tenda és l'audició més plausible i sí apunta unes maneres més agraïdes.

El programa és interessant i combina els grans hits belcantistícs amb peces que els aficionats més avesats fins ara només han pogut conèixer a través de segells com Dynamic, Bongiovanni o el luxós Opera Rara. Cal, doncs, apuntar el mèrit de l'ària de l'acte primer de Rosmonda d'Inghilterra que, malgrat estar lluny de l'excel•lència de Renée Fleming en l'únic i merescut registre sencer d'aquesta òpera, denota gust i bon lirisme. Segurament per ser la soprano americana l'única referència.

El disc compta amb l'acompanyament de la Filarmónica de Málaga dirigida per Alexander Livenson però s'hi enyora el cor en les grans escenes, manllevades d'espectacularitat. Hi ha almenys la mezzosoprano navarresa Francisca Beaumont que canta com Alisa, Adele, Candida i Odetta. La seva aportació tampoc és una exquisidesa: un timbre no molt grat i d'emissió opaca. Evidentment, la recomanació del compacte és mínima i sobre ell plana el qüestionament dels motius que han motivat al segell barceloní Columna Música a desmarcar-se de la tan defensada direcció encarrilada des dels seus orígens. Afortunadament la presentació és qualitativa: el ponderat analista Arturo Reverter firma unes bíbliques notes de carpeta on la sorpresa la dóna una foto de la cantant com si d'una artista Pop es tractés.

Albert Ferrer i Flamarich