Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Los flamencos / Bohemios

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Vives: Los flamencos / Bohemios
S. Pérez Carpio, P. Romeu, J. Navarro, E. Marcén, T. Avellí.
E. de Franco, A. Romo, T. Magriñá, T. Folgar, R. Díaz, A. López, P. Vidal, E. Sagi-Barba. Cors i orquestres sense precisar. Dir: Concordio Gelabert.
1 CD. 67 min.

Blue Moon

Joia per a col•leccionistes, no només per la raresa del primer títol, sinó per l'oportunitat de tornar a escoltar, en ambdues seleccions, les mítiques veus d'aquells que van fer gran el nostre patrimoni líric. Blue Moon, fidel a la recuperació d'obres, que d'una altra manera s'haurien perdut en la memòria històrica, afegeix aquest compacte al seu catàleg. Ho fa amb un dels seus títols més emblemàtics però que incomprensiblement no ha sobreviscut fins als nostres dies: Los flamencos. Estrenada el 15 de novembre de 1928 al Teatro Apolo de Madrid el seu autor la va considerar sempre com una obra sense pretensions.

Del repartiment en destaca Sélica Pérez Carpio, la soprano de Jarafuel, de veu teatral i brillant que aixecà al públic i va obligar diverses vegades al mestre Vives a sortir al prosceni saludant en les seves repeticions. Sélica Pérez Carpio ho donava tot tal i com esperava el públic, i es nota en el registre. El murcià Pepe Romeu, popularíssim tenor de la seva època, també té unes dots escèniques molt notables i una veu agradable si bé un xic curta en la franja aguda. Cal fer incís també, en les intervencions d'ambdues figures en els dos duos de gran teatralitat, i el "Pasodoble de la flor”. Llàstima que de l'acte segon només n'hi hagi la meitat.

D'altra banda, encert del segell barceloní per editar alhora aquests dos títols de Vives, el segon dels quals permet ser comparat amb un altre registre editat en la mateixa col•lecció però en la referència 7507. Marcos Redondo, indiscutible rei de la sarsuela durant les dècades dels anys 30, 40 i 50, es troba fora de lloc amb una partitura on no es llueix. No així Tino Folgar, qui, malgrat la minúscula veu, ofereix una interpretació fina i detallista. De la resta d'intèrprets, força mediocritat.
Pel que respecta a les notes de carpeta que acompanyen el compacte, ja s'hi enyora la mà del difunt Daniel García, i aquesta es fa més necessària a mesura que la col•lecció creix. En aquest, per exemple, hi manca l'argument. Bon encert, però, el disseny de la portada.

Félix Portales