Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Brahms: obra per a piano a quatre mans

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

 

Miquel Farré i Ramon Coll, piano
 

Columna Música. 1CM0029. 1 CD. 66 min

Tot i l'escàs corpus dedicat, no sorprèn que Brahms, fascinat com Beethoven per les sonoritats orquestrals del piano, trobés en la combinació tímbrica de la interpretació a quatre mans un camp satisfactori i amb enormes possibilitats. Aquest compacte n'és una mostra que recull quasi tota la seva producció exceptuant els "Liebeslieder” opus 52 i els "Neue Liebeslieder” opus 65 que són dues col•leccions de valsos cantats. Totes, a més, tan les obres referides absents com les interpretades, són simbòliques dels gustos musicals, cultes i erudits, que Brahms compartia amb Clara Schumann.

Definit l'eix principal d'un dels primers compactes editats per Columna Música, la gens pretensiosa execució de Ramon Coll i Miquel Farré resulta interessant i qualitativa, en concret, per l'evident domini tècnic dels dos mestres –quina precisió en els acords!-, molt ben compenetrats fins al punt de semblar un sol pianista. No obstant, el so resulta llastrat i constantment descompensat entre registres: o els micròfons estaven massa propers al teclat –algun cop dels martellets s'escolta- o el piano, excessivament brillant i metàl•lic, era petit i poc adequat per la proposta. Sigui quina sigui la raó es recomana audició dosificada, especialment en les danses hongareses. La sensació és que toquen amb duresa, massa fort, amb alguna llicència i certa mecanicitat, com si no haguessin arrodonit l'equilibri entre la transcendència i el bagatel•lisme de les peces. Aspecte que es trasllueix en els coneguts Valsos opus 39, d'inspiració liederística, del qual serveix d'exemple el número 15, segurament el més bonic i difós, mancat del plus emotiu, contingut i tan brahmsià. El so només perfila la poètica adelerada i d'alguna manera valenta que caracteritza aquests valsos que de reüll miren a Schubert. Més equànimes semblen les Variacions sobre un tema de Schumann opus 23, especialitat de Brahms, amb tocs resignats, introspectius, nobles, jovials i poètics a conveniència.

L'edició, dins la línia clàssica del segell, en especial durant els referits primers anys, conté unes excel•lents notes de carpeta firmades per Magda Polo i Pujadas en tres idiomes. No obstant, hi ha un defecte que pot despistar al melòman atent: falta el segon dels setze valsos de l' opus 39 fet que deixa l'escissió del compacte en 38 pistes en els aparells musicals i no 39 com s'indica en la caràtula i la carpeta.

Albert Ferrer i Flamarich