Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Obertures

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Obertures dirigides per Rudolf Kempe
Obertures de Mendelssohn, Weber, Reznicek, Nicolai, Schubert, Smetana, Strauss II. Wiener Philharmoniker. Dir.: Rudolf Kempe.
 

Testament. 1 CD. 75 min.

Sens dubte una de les grans batutes del segle passat fou Rudolf Kempe (Dresde, 1910-Zurich, 1976). Conegut especialment en la seva faceta straussiana (Richard) i difós majoritàriament en l'àmbit simfònic, durant l'any 2002 va ser objecte de reedició per part del segell britànic Testament. D' entre la desena llarga de discs de la sèrie, el present recull gravacions datades entre 1958 i 1962 en diferents sessions al capdavant de la Filharmònica de Viena.

Una selecció d'obertures que tot i no incloure'n cap de Mozart, ni de Beethoven, ni de Rossini, ni de Verdi, ni de Wagner, no és desmarca d'un repertori sobradament enregistrat. Permet, però, retrobar la deliciosa obertura Donna Diana de l'òpera homònima del poc difós Reznicek, així com la rítmica i brillant Un matí, una tarda i una nit a Viena de Suppé amb la seva trepidant coda -una de les millors que va escriure-. Per no citar les de Les alegres comares de Windsor de Nicolai, Oberon de Weber i Rosamunda de Schubert amb dos fragments de la seva música incidental.

A mode de propina, sense desagradar, la polca Leichtes Blut op. 319 d'Strauss fill, dista del nivell, per exemple, d'un Boskovski. I és que en línies generals, els resultats són correctes, dins els paràmetres de l'escola germànica romàntica –en Weber i Schubert- però sense novetats ni sobresortir d'uns cànons tradicionals. Més dens i enèrgic –La núvia venuda d'Smetana, amb lleus retards en les cordes greus-, el seu discurs tendeix a la construcció més que al refinament i seducció melòdics, la brillantor o uns fàcils contrastos. La secció central de Les Hèbrides de Mendelssohn, una mica lànguida després de la ben aconseguida introducció així ens ho indica. Uns aspectes que s'aguditzen si la referència és la d'un gran especialista com Karajan, tot i les llicències que aquest es permetia en els "tempi” més amples i majestuosos, en una clara estilització de caràcter expositiu i vistós (sobretot en els registres per a DG a partir de la dècada dels 70). Si coneixen poc sobre la figura de Kempe aquesta és una acceptable opció amb d'obres no estrictament denses i serioses, diferent a la resta de la col•lecció.

Albert Ferrer i Flamarich