Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Esplà: Sonata del Sur / Sonata Española

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

L'obra d'Esplà a Columna Música
Esplà: Sonata del Sur / Sonata Española.
Rodrigo: Danzas de España.
Alicia de Larrocha, piano. Orquestra Nacional de Espanya. Dir: Rafael Frühbeck de Burgos.

 

Columna Música. 1CM0128. 1CD. 47 min.

En l'afany divulgatiu del segell Columna Música, sempre atent als compositors autòctons, l'edició d'aquest compacte l'any 2006 va ser motiu triple de reconeixement: per difondre obres d'un autor força desconegut entre el públic; per fer-ho al commemorar-se 30 anys de la seva mort i de retruc els 120 del naixement; i per una curada digitalització a càrrec d'Albert Moraleda i Jens Jamin que van adaptar en disc compacte unes interpretacions referencials. I és que el registre recuperat amb l'excel•lent direcció de Frübeck de Burgos al capdavant de l'ONE –op. 52 d' Esplà- i Alícia de Larrocha és d'antologia: la més refinada dels intèrprets espanyols ens ofereix unes lectures profundes, apassionades i brillants, amb un pianisme líric i que ennobleix unes partitures de difícil execució.

Convé insistir en la importància d'autors com Òscar Esplà (1889-1976), sovint individualistes i autodidactes, que no es van aplegar a les exigències rupturistes de cap escola i que van patir les conseqüències de l'aïllament internacional espanyol després de la Guerra Civil. Un compositor de la generació post-Falla, a l'ombra de Mompou, Montsalvatge o Rodrigo de qui també se n'inclouen les Danzas de España. Es tracta de tres peces curtes de caràcter folklòric, desvinculades de la cripticitat d'alguns moments d'Esplà, d'enorme simplicitat i que juguen amb ecos guitarrístics en el segon moviment i un caràcter viu i ballable en el tercer.

L'eix del registre l'ocupa el compositor llevantí amb la Sonata espanyola per a piano op. 53 dedicada a Chopin. Mestre de la creació d'ambients, Esplà només abandona unes rotundes essències post-romàntiques per emular la gràcia d'un Satie en uns collages transcendents i poètics, a vegades misteriosos i expressius, dominats per una economia de mitjans. Res estrany atès que va treballar a partir de grans formes per expressar-se sota la influència francesa en la vena melòdica i germànica en la formal. Quelcom palès en la Sonata del Sur per a piano i orquestra op.52, admirable i unitària en la seva complexitat i en l'organització concertística. Sensual i lluminosa, rebutja el folklore directe conservant les tan remarcades aromes mediterrànies, com si d'un costumisme musical es tractés. Un magnífic exemple de la rellevància d'un compositor aparcat de les sales de concerts i recuperat amb aquesta correcte edició, amb excel•lents notes de carpeta firmades per Ricard Llorca, tot i que sense referències a la miniatura de Rodrigo. La recomanació és fervorosa: indispensable!

Albert Ferrer i Flamarich