Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Obres pianística i vocal de Manuel Valls Gorina

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Obres pianística i vocal de Manuel Valls Gorina
Valls Gorina: Cançons sefardies, Vals cantats, Variacions sobre un tema de Bartók, Suite Canalla i Sentimental, Homenatge a Falla, Sonata per a piano, etc.
Rosa Mateu, soprano. Antón Serra, flauta. Víctor Valls, guitarra. Montserrat Santacana, piano. Mac McClure, piano.
 

Columna Música. 1CM0122. 1CD. 69 min.

Dins l'important catàleg de divulgació musical catalana del també autòcton segell Columna Música, hi trobem aquest monogràfic d'ampli ventall cronològic de l'obra pianística i vocal de Manuel Valls Gorina (Badalona, 1920-Barcelona, 1984). Involucrat constantment en tota instància intel•lectual com a escriptor, activista, professor, historiador, conferenciant o comentarista, va esdevenir una de les figures més importants i polifacètiques del panorama cultural català del segle passat. No obstant, com altres autors contemporanis a ell, la seva vessant com a compositor resta molt desconeguda i fora de cercles interpretatius. A diferència de nombrosos autors de l'àmbit català, Valls Gorina va defugir les avantguardes musicals que arribaven d'Europa, potser per haver estudiat amb Lamote de Grignon i el Pare Donostia. Inclinat cap a les troballes d'Stravinsky i el Grup dels Sis francès, la seva música es recolza en l'ús de petites peces amb un clar predomini de la melodia cantable, sense caure en el nacionalisme en allò referent al folklore.

Una mostra evident és aquest compacte que s'inicia amb les brevíssimes nou Cançons sefardites (1965) per a soprano, flauta i guitarra com a bon exemple d'adequació a un esperit historicista. També són cantades Estatua, Invocaré tu nombre, Alborada i Cançó del marxant, quatre peces breus que s'inspiren amb fortuna irregular en textos de Perucho, Alberti i Shakespeare. Una altra sèrie la conformen els originals i tenyits de nostàlgia 4 vals cantats per a soprano i piano que tenen el toc encisador del cuplet –El barret del prestigitador- i la música de cinema i de barri. De patró semblant és la Suite Canalla i Sentimental (1983) per a piano a quatre mans formada per peces inspirades en havaneres i balls de saló amb un clar regust a l'època d'entreguerres. Juntament amb aquest aplec, són quatre les obres incloses per a piano sol, dues d'elles inspirades en altres compositors: l'epigramàtic Homenatge a Falla (1947) i les no menys breus i amb alguns desenvolupaments contrapuntístics Variacions sobre un tema de Bartók (1946), ambdues exercicis d'estil molt fins i de concentració d'idees. La clausura del programa l'ofereix la Sonata per a piano, també partícip de la seva estètica clara, elegant i admiradora de Bela Bartók –moviments extrems-.

En conjunt és un enregistrament interpretat amb la solvència i la professionalitat presumible en els intèrprets que hi prenen part. Entre ells, Mac McClure, el pianista "fetiche” del segell i gran coneixedor de la literatura pianística catalana. Rosa Mateu posa veu a totes les parts cantades adequant-se bé a aquesta música senzilla, amable i delicada. Evita caure en afectacions que la qualificarien de "simplona” i demostra comoditat, naturalitat i una introspecció que en realcen el contingut intel•lectual, caracteritzant-les suficientment cadascuna –4 vals cantats i la majoria de les Cançons Sefardies-. L'edició del compacte, a més, referma el ventall de bons projectes duts a terme pel segell barceloní durant els darrers dos anys. La carpeta és realment molt digne: tots els textos cantables i un magnífic article d'Antoni Pizà que combina el comentari de les obres amb el retrat de l'autor i el context.

Albert Ferrer i Flamarich