Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Premios Príncipe de Asturias

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

5 volums

Gravacions en viu

RTVE Música

Premios Príncipe de Asturias.

Vol. 1:
Franck: Simfonia en re menor.
Ravel: Suite núm.2 de Dafnis i Cloé.
Mozart: Concert núm. 10 en mi bemoll major per a dos pianos i orquestra K. 365.
Schubert: Marxa militar en re major.
Karim B. Said i Shai Wosmer, pianos. Coro de la Fundación Príncipe de Asturias. Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias. Dir.: Maximiano Valdés.
En viu, 24 d'octubre de 2002 en l'Auditorio Príncipe Felipe de Oviedo.
RTVE-Música. 1 CD. 65 min.

Vol.2:
Händel: Oda a Santa Cecília.
Raquel Lojendio, soprano. Agustín Prunell-Friend, tenor. Coro de la Fundación Príncipe de Asturias. Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias. Dir.: Maximiano Valdés.
En viu, 23 d'octubre de 2003 en el Teatro Palacio Valdés de Avilés.
RTVE-Música. 1 CD. 49 min.

Vol.3:
Orff: Carmina Burana.
Zlata Bulycheva, mezzosoprano. Coro de Cámara de la Orquesta Sinfónica del Estado de Sao Paulo. Coro de la Fundación Príncipe de Asturias. Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias. Dir.: Enrique García Asensio.
En viu, 19 d'octubre de 2004 en l'Auditorio Príncipe Felipe de Oviedo.
RTVE-Música. 1 CD. 58 min.

Vol.4:
Verdi: Réquiem.
Luciana d'Intino, mezzosoprano. Indra Thomas, soprano. Roberto Aronica, tenor. René Pape, baix. Orfeón Donostiarra. Coro de la Fundación Príncipe de Asturias. Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias. Dir.: Jesús López Cobos.
En viu, 20 d'octubre de 2005 en l'Auditorio Príncipe Felipe de Oviedo.
RTVE-Música. 2 CD. 84 min.

Vol.5:
Txaikovsky: Evgeni Onegin i Joana d'Arc.
Rimsky-Korsakov: Snegurochka, La novia del Tsar.
Prokofiev: Alexander Nevsky.
Zlata Bulycheva, mezzosoprano. Coro de Cámara de la Orquesta Sinfónica del Estado de Sao Paulo. Coro de la Fundación Príncipe de Asturias. Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias. Dir.: Maximiano Valdés.
En viu, 19 d'octubre de 2006 en l'Auditorio Príncipe Felipe de Oviedo.
RTVE-Música. 1 CD. 56 min.

Sense unes notes de carpeta explicatives d'aquest pack ni de l'origen dels concerts, únicament amb les biografies i documents semblants als intèrprets, sabem que el presentat són els concerts posteriors a l'entrega dels Premis de la Fundación Príncipe de Asturias. S'hi enyora, per tant, un text que parli dels cinc concerts recopilats corresponents a les edicions de 2002 fins a 2006. Les notes únicament són les biografies dels artistes i de les agrupacions integrants, sense una traducció a altres idiomes i estan mancades dels textos cantables en els casos de l' Oda a Santa Cecilia de Händel (vol.2) i en les àries del volum V, els dels russos –el text d' Alexander Nevsky sí apareix-. El so, a més, no gaudeix de prou espaiositat i acusa un excés de sorolls ambientals.

Formalitats d'edició a banda, l'interès, més que musical, és testimonial d'un projecte cultural i serà útil per algun col•leccionista, així com per estimar el nivell musical existent en planters espanyols com els que protagonitzen aquest pack: la Orquesta Simfónica del Principado de Astúrias i el Coro de la Fundación Príncipe de Asturias, amb reforços ocasionals com l'Orfeón Donostiarra i el Coro de Cámara de la Orquestra Sinfónica del Estado de Sâo Paulo. L'abast de la iniciativa, per tant, és local ja que l'evidencia d'un mercat discogràfic saturat reflecteix nombrosos registres que superen des de molts angles el que RTVE Música ens ofereix. El cas més remarcable és el referit volum II, el de la cantata de Händel, que resulta ingenu i allunyat de qualsevol historicisme. Per contra i seguint la línia de les cantates, els Carmina Burana (volum III) parteixen d'una bona concertació amb un bon treball rítmic i de colors per part de García Asensio, destacant-se'n el baríton Thomas Mohr i el tenor Agustín Prunell-Friend, en especial aquest quan aplica el falset.

Una altra meritòria aportació solista vocal és la de la mezzo Zlata Bulycheva amb un timbre personal, vibrat ample i que canta amb autoritat en les tres àries seleccionades pertanyents a òperes de Txaikovsky (La doncella d'Orleans) i Rimsky-Korsakov (Snegurochka snow maiden, La núvia del tsar), malgrat que la captació de la veu queda en un primer pla massa directe. Maximiano Valdés enfoca la cantata Alexander Nevsky op. 78 de Prokófiev amb un substrat orquestral que, com en la Polonesa d' Evgene Oneguin de Txaikovsky, és massa clar però que juntament amb les dues corals associades rendeix amb correcció. I sap respectar el caràcter de cada part –solemne, èpic, patètic,...- brillant en especial amb una "Batalla sobre el gel” de gran vitalitat.

La tasca del mateix director xilè no resulta tant convincent en el volum I, el de 2002 i de repertori simfònic, quan presenta la Simfonia en re menor de Franck. La resultant, tot i un espectre wagnerià i fosc, acusa estatisme i rigidesa, sense arrodonir algunes frases amb un tercer moviment absent de lirisme. La sessió creix en intensitat i la Dafnis i Cloé de Ravel n'és la mostra si obviem el punt de vulgaritat de la "Dansa general”. D'aquí fins al final, admiració pel magnífic Concert per a dos pianos i orquestra K. 365 de Mozart amb Karim Said i Shai Wosmer com a solistes vinculats al projecte del West Divan Orchestra de Daniel Barenboim i Edward Said, premis Príncep d'Astúries a la Concòrdia aquell any. Brillantor i discurs fluid que comparteix el colofó que els dos pianistes ofereixen amb la coneguda Marxa militar en Re major de Schubert i que posa en entredit el grau de coneixement musical del públic assistent a aquests tipus d'actes.

Finalment, l'any 2005 també va presentar una obra simfònico-vocal i és l'únic d'aquest pack en format doble. La Missa da Requiem de Verdi –que no di Requiem com erròniament indiquen les portades del mateix- sota la batuta de López Cobos s'afirma amb la progressió de l'obra després d'un inici insegur en la conjunció. El "Dies Irae”, amb l'austeritat i la poca fe en la transcendència que caracteritza al director castell, és resolt amb urgència. La mateixa que justificaria la tendència de l'orquestra a desaparèixer desajustant-ne la correlació amb les dues corals que, cap al final, denoten l'esforç. Sense dubte, el millor de la sessió és l'excepcional baix René Pape i el molt interessant color de la soprano Indra Thomas de timbre fumós propi de les veus negres.

Albert Ferrer i Flamarich