Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Beethoven: Missa Solemnis

Classificació temàtica: Música sacra

Beethoven: Missa Solemnis en Re major opus 123.
Maria Stader, soprano. Elsa Cavelti, mezzosoprano. Ernst Haefliger, tenor. Heinz Rehfuss, baix. Chor der St. Hedwigs-Kathedrale Berlin. NDR Symphony Orchestra. Dir.: Carl Schuricht. En viu a Montreux, 15 de setembre de 1957.
Simfonia núm. 3 en Mi bemoll major opus 55. Orchestre National de France. Dir.: Carl Schuricht. En viu a Paris, 14 de maig de 1963.
 

Living Stage. 2 CD. 130 min.

La discografia de Carl Schuricht (1880-1967) es va engruixint gràcies a la reedició dels pocs registres efectuats en estudi i a la proliferació dels conservats en directe. Sembla, doncs, que el reconeixement que no va tenir en vida per part dels segells li va compensant el mercantilisme discogràfic quaranta anys després de la seva mort. Tahra, Testament, Archipel, Andrómeda o Andante són algunes de les companyies que darrerament han contribuït a difondre aquesta batuta nascuda a la Prússia de finals del segle XIX. La majoria d'aquest llegat procedeix de diferents arxius sonors de ràdios alemanyes, suïsses i franceses. Living Stage -distribuït per LR Music- se suma a aquesta òrbita i ens ofereix un doble compacte amb dues de les obres puntals de la producció beethoveniana. Un repertori que va esdevenir troncal en les dues darreres dècades de la seva vida després de dedicar-se, fins a la Segona Guerra Mundial, a la música contemporània amb estrenes d' Stravinsky, Bartok o Hindemith.

El so d'aquesta edició de Living Stage és bo i manté sorolls ambientals i alguns "bravos” (a l' Heroica), quelcom poc respectat durant els últims anys en registres en viu, siguin històrics o actuals. Com en la majoria de les versions restaurades, ara de domini públic, la presentació del compacte és pobre: sense les notes de carpeta que contextualitzen els registres; sense els textos de la Missa Solemnis –per molt difosos que siguin-; i sense una breu semblança dels intèrprets. Almenys s'indica que l'obra vocal procedeix d'un concert celebrat el 15 de setembre de 1957; mentre que l' Heroica és del 14 de maig de 1963. Una lectura, aquesta, que complementa a les localitzables, igualment en viu, amb orquestres de primer ordre com són la de la Berliner Philharmoniker feta l'octubre de 1964 i editada pel segell Testament; o la de la Wiener Philharmoniker de l'any 1961 en possessió d'Orfeo.

Com és sabut, Schuricht esdevingué un representant de la vella tradició de directors germànics de tendència romàntica en un moment en què figures com Karajan en renegaven. Caracteritzat per la combinació rigorosa en la planificació tècnica, les lectures contenen fantasia –imaginació- i el dinamisme juvenil que va mantenir fins a una edat avançada. Aquests compactes ho demostren: el director, que rondava la vuitantena –tres anys amunt i tres avall en cada cas-, trasllueix un concepte equilibrat i personal de l'expressivitat en el fraseig i el rubato; i sap conferir frescor i claredat expositiva en moments com la doble fuga de la Marxa fúnebre. Tot revestit per un so intens, càlid, comunicatiu i que agrada per una corporeïtat, en ocasions, sensual (secció de cordes). El qüestionable i poc explícit terme "alè simfònic” s'hi adscriu perfectament. La Missa Solemnis segueix les mateixes traces i resulta, a més, àgil –sense caure en lleugereses- i amb un sentit dramàtic ple de convicció, vibrant, fins i tot, exultant –veus-. Es pot destacar algun detall com el ritenuto aplicat en el crescendo a "Et expecto ressurectionem” del Credo (CD 1; pista 3 als 12'35”) que reafirma el sentit intrínsec d'un passatge que condueix cap a la fuga de "Et vitam venturi”. L' important, però, és l'entitat del conjunt, objectiu pel qual treballava Schuricht com a fruit de l'ofici heretat d'una de les grans escoles directorials.

Albert Ferrer i Flamarich