Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Concert per a piano nº 1 i altres de Liszt

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Liszt: Concert per a piano i orquestra núm.1 Searle 124 / Estudis d'execució transcendetal 1,2,8,9 / Paràfrasis i transcripcions sobre Wagner, Verdi, Mendelssohn, Auber.
György Czifra, piano. Budapest Symphony Orchestra. Dir.: György Lehel.
Grieg: Concert per a piano i orquestra en la menor opus 16.
Cziffra: Paràfrasis sobre Brahms, J. Strauss.
György Cziffra, piano. Hungarian State Orchestra. Dir.: Zoltàn Rozsnyai.
 

Urania. 2 CD. 143 min.

Des de fa uns anys, enmig d'una profunda crisi, s'estableix la paradoxa de la sobresaturació del mercat discogràfic. Un estat al que contribueixen compactes com aquest del segell milanès Urania –distribuït per LR Music-: un de tants que, aprofitant la caducitat dels drets d'explotació –als 50 anys-, ha editat registres que passen al domini públic. O almenys això es dedueix per l'edició, on les notes de carpeta són inexistents i únicament s'hi indica l'escissió en pistes, el minutatge i la data i lloc del contingut.

Confirmada o no la presumpció de pirateria legal, l'oferta són uns registres del pianista hongarès György Cziffra (1921-1994) corresponents a 1954-56. La seva procedència pot relacionar-se amb el Premi Liszt guanyat el 1955 i als darrers concerts a Budapest, abans de refugiar-se a Viena (octubre de 1956) i a París (desembre del mateix any). A partir d'aleshores va poder seguir la seva carrera després d'una etapa plena de contrarietats, repressió política i diverses interrupcions. Sorprèn, doncs, com el seu art floreix amb una tècnica fresca i un concepte profund de les partitures.

Un exemple clar és el segon compacte amb el recull de paràfrasis i fantasies de Liszt sobre temes operístics que, com en les transcripcions de les simfonies de Beethoven del mateix compositor, tendeixen a assimilar els timbres i efectes de conjunt gràcies a la seva multiplicitat harmònica. En aquest sentit les apropiacions lisztianes no són meres recreacions melòdiques de temes coneguts d'òperes cèlebres, sinó relectures plenes de fantasia, o de deformació pels detractors. Una proposta dual, l'audició de l'original i la seva transformació, com trobem a la feta a partir de Rigoletto o l'obertura de Tannhäuser. Es reconeix en Cziffra una intenció mesurada i correcta, sense presumpcions i amb cura dels colors –aparició del primer tema de l'obertura del Somni d'una nit d'estiu després d'una successió de trinats encadenats, pista 4 als 6'54''-. No obstant, la devoció pels registres de Claudio Arrau o de Leslie Howard no minvarà. En la mateixa línia també es recullen quatre paràfrasis del propi Cziffra: sobre Il trovatore, la més original; les de la Tritsch-tratsch polka i En el bell Danubi blau de Johann Strauss i la de la Dansa hongaresa núm.5 de Brahms. D'altra banda, tot i traslluir-ne l'esperit improvisador de la Rapsòdia hongaresa núm. 19 opta per una estilització elegant que homogeneïtza la vivacitat i que fa justícia a la tan valorada tècnica del pianista.

És, però, en el primer compacte on hi ha el vertader reclam: el Concert per a piano i orquestra número 1 de Liszt, una obra que va interpretar en nombroses ocasions i que, com la resta de les de la trinitat romàntica del piano per excel•lència (Liszt, Schumann, Chopin) li va fer guanyar una reputació mundial. Ho evidencien alguns testimonis com el d'EMI –série "encore”- efectuat a principis dels setanta amb el seu fill, György Cziffra junior, al capdavant de l' Orquestra de Paris. O el localitzable dins el mateix segell Urania procedent de l'any següent, 1957, però amb l'Orquestra del Conservatori de Paris i Pierre Dervaux a la batuta. La del present compacte data del 15 d'agost de 1956 i l'acompanyen una modesta però vibrant Budapest Symphony Orchestra dirigida per György Lehel partícips de les traces del pianista amb solvents intervencions dels solistes –violí, violoncel i triangle-. Cziffra, amb la base d'una tècnica de mestres, n'emfasitza el caràcter rapsòdic amb uns temps variats i una lectura més impulsiva que la més homogènia i elegant referida amb el seu fill. L'estil d'ambdues són diferents per una evolució lògica de l'intèrpret: més fogosa la de 1956, sense ésser antitètica, la de 1971 presenta un discurs més serè i madur. De manera semblant enfoca els estudis d'execució transcendentals que el corroboren com el pianista de primer nivell que va ser.

Per tant, no sorprèn el Concert per a piano opus 16 –i no 18 com erròniament indica la carpeta del compacte- de Grieg on respon a les expectatives d'una obra que s'influencia de la referida trinitat predilecta de l'intèrpret hongarès. Cziffra reafirma que els territoris romàntics li són propicis i la lectura és un exercici de potestat i energia secundat per una orquestra, la Hungarian State Orchestra dirigida per Zoltan Rozsnyai. Una basculació expressiva suggerent amb moments de delicadesa i la tensió, no exempta de certa espectacularitat pròpia dels registres d'aquesta l'època, però sense caure en el traç gruixut.

Albert Ferrer i Flamarich