García Lorca: canciones y poemas.
Lluís Sintes, baríton. Pablo Despeyroux, guitarra.
Alevare. 1 CD. 41 min.
La vida té etapes. N'hi ha de recerca, d'engrescadores, de glorioses. La del baríton Lluis Sintes interacciona en una direcció semblant. I aquest compacte n'és el reflex. Una iniciativa fruit de la satisfacció de fer el que el li plau sota la venturosa ala de la recuperació i difusió del patrimoni autòcton. Amb l'avinentesa, és clar, d'entendre la producció pròpia com la hispànica, la d'una cultura influïda i influent. Una herència poc promocionada des d'alguns àmbits culturals i polítics de primer ordre, malgrat les fal•làcies llançades en públic. Una gesta, doncs, sense connotacions de desprestigi, que es poden permetre figures com ell: a través del goig d'una magnífica experiència personal, de l'individu. D'un cantant tan consolidat que pot avesar-se a aquesta tasca hagiogràfica que indispensablement haurien de fer més sovint els artistes.
Sense perdre el segell personalíssim i amb la guitarra de Pablo Despeyroux, ens ofereix un recull de cançó popular salvat de l'extinció gràcies al treball que Federico García Lorca va fer en polir les lletres –llegades segons la tradició oral- i en arranjar la música. De les quals, per cert, n'existeix una referència discogràfica amb el propi Lorca al piano i el cant de l'Argentinita, qui també toca les castanyoles. Unes cançons que en les dues darreres dècades han estat rescatades per il•lustres cantants i que sovint s'han refugiat en unes lectures, igualment vàlides, però de tendència academicista. Casos en els quals assoleixen la perfecció tècnica però perden bona part de la frescor. Per a l'ocasió, s'ha canviat l'acompanyament de piano pel de guitarra. Una estilització legítima que possiblement sigui la primera amb veu masculina.
No es prenen les cançons com a obres menors i les enfoquen cap a una lectura musical de carrer. És a dir, amb inflexions pròximes a la jerga. Aquí tot està obert. La intenció sembla clara: un retorn als orígens cercant un esperit que alguns titllaran de més autèntic. Fenomen que afavoreix algunes cançons com Café de chinitas. Sintes opta per la unificació de les cançons, tractant-les totes com si fossin la reiteració d'una mateixa inspiració popular. La tècnica d'enregistrament, tot el cicle seguit sense interrupcions, també que condiciona uns resultats que brillen majorment si s'individualitza cançó a cançó. Alhora, la robustesa vocal i la magnífica dicció les converteixen en una delícia. Igualment partícips d'aquesta excel•lència són les parts en parlando com els tres poemes procedents de El Romancero gitano que encertadament arrodoneixen la selecció i justifiquen el títol, "canciones y poemas”. El primer, Romance de la luna amb música de Bereceuse d'Agustí Grau; i els altres dos, Romance sonámbulo i Romance de la pena negra amb música del mateix guitarrista Pablo Despeyroux.
No obstant, malgrat ser conscient que el segell Alevare és molt jove, qui subscriu no pot obviar que l'edició del compacte és pobre. Com mínim, hi falten unes notes de carpeta més elaborades i la lletra de les cançons i textos emprats. Quelcom, ja se sap, a risc d'augmentar els costos de producció, però que facin més exportable aquest admirable treball.
Albert Ferrer i Flamarich