Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Zarzuela

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Romanzas y fragmentos de zarzuelas de Moreno Torroba, Guridi, Guerrero, Alonso, Chapí, Arrieta, Soutullo/Vert.
C. Álvarez. Orquesta Sinfónica y Coro de RTVE. Dir. del cor: Mariano Alfonso. Dir.: Juan José Ocón.
 

RTVE Música. 1 CD. En viu des del Teatro Monumental de Madrid (4 de gener de 2006). 66 min.

Sembla que la tendència a editar concerts i recitals en directe també arriba a la sarsuela. Diversos són els registres en DVD dels muntatges oferts principalment al Teatro de la Zarzuela, així com també són alguns els oferts en compacte: recordi's el El dúo de La africana la tardor de 2004, Por amor del matrimoni Bros/Gallego ressenyat en aquestes pàgines i, ara, aquest de Carlos Álvarez. Un compacte, el segon monogràfic del baríton sobre sarsuela, que s'afegeix a l' enregistrat pel segell barceloní Ensayo i batejat amb el confús nom de Zarzuela Gala l'any 2000, així com als altres fragments inserits en compilacions diverses.

En el que es podria assentar com una tradició comparable als famosos concerts d'any nou, un dels primers concerts del 2006 a les sales espanyoles va ser aquest monogràfic de sarsuela de Carlos Álvarez amb l'Orquesta y Coro de RTVE. Una opció que, com s'ha apuntat vastament, és més adequada i lògica que no els arxiregurgitats valsos vienesos. En aquest cas, l'ocasió era el concert de Reis celebrat el 4 de gener al Teatro Monumental de Madrid. Una iniciativa que ha estat l'embrió de compactes semblants dins el mateix segell. Recordi's el Noche de zarzuela que Plàcido Domingo va oferir el 5 de gener de l'any 1991 a l'Auditorio Nacional de Madrid.

Amb aquest compacte, el cantant malagueny referma la seva devoció per un gènere al qual hi ha dedicat nombrosos esforços –fins i tot fora de l'escenari- des del seu debut a la Zarzuela l'any 1990. Quelcom exposat en les notes de carpeta de la còmode edició en dijipack que també inclou els textos dels cantables, tot i que sense una traducció d'aquests a l'anglès o al francès. Impediment, doncs, per l'exportació d'aquest producte altament qualitatiu que, a més, ha gaudit d'un privilegi fins ara reservat recelosament al concert d'Any Nou vienès. I és que el procés d'edició ha estat força àgil. En menys d'un any ja ens l'han servit polint la qualitat de so i la dimensió espaial i mantenint els aplaudiments. Aspectes no sempre combinats amb habilitat en segells al marge dels eixos industrials més potents.

Part del repertori inclòs serveix de complement al referit Zarzuela Gala amb títols com Luisa Fernanda i Los gavilanes que compten amb la jota intervenció del Coro de RTVE en uns papers de gran afinitat al cantant. I és que la particularitat d'aquest nou enregistrament és la selecció d'un repertori que matisa el recital de solista i orquestra habitual, enriquint-lo amb una notable participació de la coral. Fet que ens obre a un repertori menys freqüent en sessions com la referida i que agraïm. En destaquen, per exemple, les colorístiques "Canto a Murcia” de La parranda i jota de La linda tapada, ambdues de Francisco Alonso; o una suggestiva vaporositat de l'ambient del conegut tango de Roque a Marina subratllada pel subtil acompanyament rítmic. El cor dirigit per Mariano Alfonso es mostra sense fatuïtats, ni pretensions grandiloqüents ni efectismes. Sovint amb bona compensació decibèlica i transparència aconsegueixen crea un efecte que s'allunya de la densitat d'una massa orfeònica i s'apropa més a un concepte teatral.

Per la seva banda, la progressió vocal d'Álvarez ha tendit cap un punt monolític. No conserva aquella frescor i la veu li ha guanyat pes. S'ha engruixit i la seva mobilitat no és tan fluida. Una evolució pròpia en la seva constitució que, no obstant, no és cap impediment per a la seva extraordinària física. Són petites inflexions perceptibles en alguns ascensos a l'agut ben atacats i mantinguts, sense problemes ni de fiatto ni tampoc de timbre, però que acusen un pas que s'ha anat fent estret. Magnífic per intensitat i dramatisme en la Canción de el sembrador de La rosa del azafrán i en la romança "Sasibil mi caserío” de El caserío. No convenç tant com en el registre de l'any 2000 en "Los cantos alegres de los zagales” de La del soto del parral, tot i un fraseig elegant i curat, per la manllevada profunditat emotiva que tendeix a ser prosaica. I és mostra còmode, exhibint la corpulència del seu instrument, en el monòleg de Simón de La tempestad de Chapí on es val de la rugositat del seu timbre obscur i de la seva trajectòria operística per aclimatar a la influència italiana –verdians- i francesa un fragment que clou amb la senyoria que el particularitza. 

La vessant orquestral la broda l'Orquestra Sinfónica de RTVE sota la direcció de Juan José Ocón. Sap emprar com a bàlsam l' inherent melodisme en nombrosos acompanyaments i que homogeneïtza un dels típics fragments orquestrals interpretats arreu com és el preludi de l'acte II de El caserío de Guridi a través d'un fraseig expressiu i lligat. L' altra peça, també de repertori, que cedeix protagonisme al planter instrumental és el preludi de El tambor de Granaderos de Chapí amb les característiques espontaneïtat i vivacitat accentuades per una gran quantitat de vistosos efectes teatrals, ben ressaltats però sense el punt vertiginós d'altres batutes. Una tasca marcada pel gust i la correcció que, sense sobreposar-se al cantant, ens recorda l'evident base qualitativa d'una de les quatre orquestres simfòniques existents a Madrid.

Albert Ferrer i Flamarich