Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Por amor: romanzas y dúos de zarzuela

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Por Amor: romanzas y dúos de zarzuelas de Chueca, Luna, Giménez, Fernández Caballero, Soutullo-Vert, Moreno Torroba, Serrano, Guerrero, Vives y Guridi.
J. Bros; M. Gallego. Orquesta de la Comunidad de Madrid. Dir: David Jiménez Carreras.
 

Discmedi. 1 CD. En directe des del Coliseo de Carlos III, de El Escorial. 66 min.

Procedent del concert d'obertura del cicle "Febrero Lírico 2005” en el petit, acollidor i "bufó” teatret Real Coliseo de Carlos III de El Escorial ens arriba aquest recital força simbòlic. Amb l'amanida variada que conformen algunes de les pàgines més conegudes de la sarsuela de finals del segle XIX i principis del XX, el matrimoni Bros-Gallego es presentava en el que significava el retorn a la canora pública de l'esposa, María, després d'anys d'activitat relegada per causes maternals. El títol del compacte n'és l' evident declaració de causes i fets.

Una absència artística palpable en diverses intervencions on vocalment es mostra justa de volum i corporeïtat. No pot competir amb força en romances com "No me duele que se vaya” de La rosa del azafrán que requereixen un dramatisme major -digne agut final inclòs-. Una qüestió, més pròpia d'un treball físic de la veu que no pas tècnic, que amb la represa de l'activitat segur polirà i recuperarà. Per això, "De España vengo” de El niño judío resulta una de les peces més regulars. La seva és una línia que no brilla per substanciosa i que ha perdut flexibilitat, tal i com es nota en el duo "Caballero del alto plumero” de Luisa Fernanda, que dista de presentar-se amb la noblesa i pulcritud de frase i caracterització pròpies d'una Duquessa Carolina. No és així en el duo de El caserío, de flux melós i especialment evocador de la tendresa que els qui érem al concert vam percebre. Cal afegir que s'hi enyoren certes oclusions de l'orquestra damunt la veu de la soprano. Segurament ho hem d'agrair a aquesta mena de verge de Lourdes que són els estudis tècnics de les discogràfiques que també han alterat l'ordre natural de les peces i n'han descartat l'intermig de Goyescas oferts en la sessió madrilenya.

Per la seva part, Josep Bros demostra el formidable estat de forma en que es troba. El més significatiu són les cada vegada majorment llimades nasalitats d'èpoques anteriors, i la magna comoditat del seu instrument que es reflexa amb naturalitat i reafirma la sensació d'excel•lència viscuda aquell 5 de febrer de 2005. No hi trobarem el punt d'intensitat i apassionament del cant obert de, per exemple, Josep Carreras. Ni el timbre és el més seductor, almenys en disc ja que la fonografia li'n minva bona part de l'atractiu. Però la projecció és magnífica i aconsegueix una veu ample i consistent. Sense fissures i prou homogènia. Qualitats complementades per la claredat i nitidesa d'un fraseig elegant, cuidat en inflexions expressives, de fiatto i dicció generosos, tot palès en romances com "Mujer de los negros ojos” de El huésped del sevillano o "Bella enamorada” de El último romántico. Tot i que és segurament en les no menys conegudes "De ese apacible rincón de Madrid” de Luisa Fernanda -un dels més pletòrics escoltats en directe per qui subscriu-, i "Por el humo se sabe donde està el fuego” de Doña Francisquita sense arriscar però en l'apianat "mujer”, on amb la calidesa de la veu i els seus aguts esplèndids n'hi ha prou com a tast de l'espectacularitat d'aquella vetllada i de les possibilitats d'aquest cantant. Quelcom que retrobem a Granada, el bis que clou rotundament el recital.

La vessant orquestral la broda l'Orquestra de la Comunidad de Madrid sota la direcció de David Giménez Carreras, de qui enaltim la seva tasca apartant certes reserves senyalades en altres ocasions. Cert és que la visió de teatral d'algunes peces no és tan explícita com en d'altres registres més impulsius, efectistes i menys estàtics formalment. El traç embalsamat de melodia impersonalitza una mica la lectura, amb la qual cosa es perden algun contrastos i suggestivitats de l'idiomatisme musical en el preludi de El bateo o l'entreacte de El baile de Luis Alonso. No obstant, el rere fons agrada per la correcció del treball i pel qualitatiu potencial del conjunt instrumental.

Un altre aspecte que no es pot obviar d'aquest llançament discogràfic, un dels més interessants d'aquest 2006 en el panorama en el terreny de la sarsuela, és l'edició. Pel disseny i l'estilització fa pendant amb el marc on es va celebrar el concert. A l'interior hi trobem: correctes notes de carpeta, la sempre agraïda lletra de les romances i duets amb traducció a l'anglès -fet que converteix al compacte en un producte dignament exportable més enllà dels Pirineus-, i per si fora poc presentat amb el comodíssim dijipack. Format pel qual el firmant sempre mostra una enorme predilecció. Més quan a la portada hi ha una sincera i, fins i tot, tendre fotografia que arrodoneix la comercialització d'un compacte que porta el denominador comú d'unes figures cridades des de fa temps a hissar la bandera del gènere líric espanyol a cotes de professionalitat de la màxima categoria.

Albert Ferrer i Flamarich