Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Chopin. Piano Concerto nº 1

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Chopin: Concert per a piano i orquestra núm.1 en mi menor opus 11, Fantasia en fa menor opus 49. Bolero opus 19. Fantasia-Impromptu opus 66. Polonesa en La bemoll major.
Warsaw Philharmonic Orchestra. Dir: Anthony Wit.
 

Harmonia Mundi. 1 CD. 74 min.

D'entre la nova fornada de virtuosos del teclat en ple procés de consolidació com el rus Boris Berezovsky, l'argentí d'origen veneçolà Sergio Tiempo o els espanyols Jordi Masó i Javier Perianes, s'hi compta la també russa Olga Kern que, amb aquest, suma el quart compacte pel segell Harmonia Mundi. Amb els antecedents de Txaikovski i Rakmaninov, Kern no abandona les latituds nòrdiques amb influències cosmopolites i centra el nou treball –presentat amb el còmode dijipack- en la dimensió chopiniana.

Versions correctes, transparents, digitació magnífica i, en definitiva, les qualitats de domini tècnic i correcció expressiva estimables en una pianista de tan meteòrica carrera, però a qui li manca el plus poètic i personal que n'individualitzin la recreació i l'allunyin de la mecànica vàcua. S'hi enyora aquella intenció d'un discurs més ric, variat, detallista que, encara, ha d'assolir. Quelcom que s'aprecia en la Fantasia-Impromptu opus 66 i el Bolero opus 19 sense sortir-ne especialment anihilada, ja que les obres es poden permetre una pàtina menys profunda i reflexionada, però que ens presenta la Fantasia in Fa menor opus 49 amb símptomes d'anèmia. El mateix que el Concert per a piano i orquestra núm. 1 que, tot i la bona correlació entre solista i orquestra, se salva per les traços correctes i estàndards de la batuta d'Anthony Wit. I també en la Polonesa opus 53 que no flueix amb l'alt grau de vitalitat i colorisme amb què sovint és recreada.

Lectures vàlides, ho subratllo, però l'audició pot caure en la monotonia pels pocs relleus i els girs escassament sorprenents, detallistes o introspectius. Un aspecte, que en conseqüència, ens fa témer per les seves exploracions en territoris impressionistes i d'onirisme endèmic, que bé podrien ser un cinquè disc.

Albert Ferrer i Flamarich