Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Música callada

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Frederic Mompou, Música callada
Javier Perianes, piano

Harmonia Mundi

La música de Mompou és una música amb segell personal. Una música que respon a una estètica determinada: sòbria, íntima, pura, sintètica. Fuig de la tradició alemanya que impregnava gran part de l'estètica musical de la seva joventut (Gerhard és un clar exponent de com va arribar a ser d'important aquesta influència entre els compositors catalans de primers de segle) i mira cap a França en el seu període formatiu.

Parlant de la seva música el propi Mompou deia "el meu afany és escriure obres on no hi falti ni sobri res. Considero importantíssim limitar-se al que és essencial, sense perdre's en idees secundàries menys importants”.

Troba en els versos del místic San Juan de la Cruz un perfecte encapçalament del primer quadern dels quatre que componen la Música callada: "la música callada, la soledat sonora”, perfecte síntesi de la seva concepció musical de ressonàncies interiors. Miquel Desclot, comentarista del llibret que acompanya l'edició que comento, es refereix al paral•lel•lisme de l'art de Mompou amb el haiku japonès on s'enuncia una idea en poques figures essencials on el que es diu i el que s'amaga vibren alhora enriquint-se mútuament del seu silenci.

La Música callada s'estructura en vint-i-vuit peces breus organitzades en quatre quaderns. El primer és de 1959 i el darrer de 1967 i constitueixen la culminació de la particular concepció de la música de Mompou. En alguns racons podrem identificar certes reminiscències impressionistes debussynianes o el radical neoprimitivisme de Satie, fins i tot el folklore català, però sobretot hi és constant la seva voluntat purista que destil•la la música nota a nota i que la dota d'un segell tan personal com sublim.

Aquesta versió de Perianes m'ha resultat sorprenent per la joventut de l'intèrpret. Sempre havia cregut que per interpretar determinada música, entre la que es trobava aquesta de Mompou, calia un cert vagatge, una certa saviesa donada per l'experiència. Però veig feliçment que anava errat. No em fa res reconèixer-ho.

Llàstima que el text del llibret que acompanya el CD no hagi estat traduït aquest cop al català.

Ignasi Albors