Don Quijote de la Mancha. Romances y Músicas
Montserrat Figueras
Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya
Jordi Savall, direcció
2 CD, 158 min.
Alia Vox
Benvinguts al món dels romanços i les músiques presents en el Quijote. Aquest disc és fruit dels esdeveniments de l'Any Quijote 2005, dins del IV Centenari de la publicació de la gran novel•la de Miguel de Cervantes. És per aquest motiu que el segell discogràfic Alia Vox ens ofereix una interpretació magistral de la música en temps del Quijote en un format de luxe: un llibre-cd molt complet, traduït, com sempre fan, en diversos idiomes.
Dins dels discs, es van succeint els recitats de la novel•la cervantina amb peces que entronquen directament amb el text i que ens il•luminen certs passatges els quals, d'una altra manera, sense la música, potser no sabríem copsar en tota la seva magnitud. I és que la música és un element d'una gran importància dins la pròpia novel•la. D'una gran importància és també, tan al disc com a la novel•la, el romanç; es tracta d'un poema narratiu els orígens del qual es perden als inicis de l'Edat Mitjana, on va gaudir de gran popularitat fins ben entrat ja el segle XVII. És una mena de text que sobrevivia en la tradició oral fins al segle XV, en el qual es van començar a fer còpies impreses i va començar a circular per tota Europa.
A la novel•la del Quijote queden recollits molts d'aquests romanços, molts dels quals són de temàtica cavalleresca de caire carolingi, que expliquen històries que provenen de l' èpica o la narrativa cavalleresca francesa medieval; o, també, de la narrativa anglesa centrada en el Rei Artús. Tan a la novel3la com al disc, no hi manquen els noms de Moriana i Galvany, Lancelot, Roncesvalles, Eneas, etc.
És significatiu que el disc s'obri amb Yo soy la locura, una folia de Mr. Du Bailly interpretada amb gran exquisidesa per la gran Montserrat Figueras. En aquest primer disc podem trobar moltes peces interessants, de les quals destacarem l'anònim Romance de Moriana: con pavor recordó el rey moro, o la Canción para Olalla cantada amb gran sentiment per Francesc Garrigosa. Hi ha un sonet meravellós també, anomenat Santa amistad que con ligeras alas de Francisco de Peñalosa, cantat amb gran mestratge Lluís Vilamajó. Ens ha agradat especialment la cançó anònima sefardí Marinero soy de amor. Aquesta peça, cantada per Ferran Savall, és d'una gran bellesa i tristesa alhora, ja que tracta d'un mariner que navega sense rumb fix, seguint una estrella. També hem trobat d'una gran bellesa i interès les improvisacions dins dels recitats repartides als dos discs: Driss El Maloumi a l'oud, Jordi Savall al rabel i Begoña Olavide al psalterium; així com Francisco Rojas a l'arpa i la vihuela o Michael Behringer al clavicèmbal.
El segon disc també ve farcit de romanços i d'altres peces d'una bellesa extraordinària. Interpretades, totes elles amb un gran mestratge i sentiment. Cada cantant dóna el millor de si mateix, afinant timbres per tal que soni com si ens transportessin al segle XVI. És el cas, per exemple de l'anònim Romance de Guarinos: mala la hubistes franceses, en esa de Roncesvalles, o l'anònim també Romance del llanto de Belerma por la muerte de Durandarte: Sobre el coraçon difunto, en el qual Montserrat Figueras ens regala la seva veu cantant una cançó d'una gran bellesa i tendresa, ja que Belerma plora la mort del seu estimat Durandarte i cau desmaiada. Molt semblant és el romanç anònim d'Altisidora: Oh tú que estás en tu lecho. En aquest cas, és Arianna Savall, que demostra estar a l'alçada de la seva mare amb la bellesa del timbre de la seva veu i la tendresa amb la qual canta aquesta cançó tan trista.
De peces instrumentals tampoc no en falten en aquest doble disc. Destacarem per exemple, la Romanesca I d'Alonso Mudarra en la qual es conjuguen a la perfecció el recitat i la música. És en aquest episodi que apareix el Retablo de Maese Pedro. També destacarem El Villano d'Antonio Martín i Coll, peça instrumental en la qual destaquen els instruments de vent i de percussió. Per acabar, destacarem només la peça anomenada Lamento de Altisidora: Escucha, mal caballero, en la qual Montserrat Figueras recita a més d'encisar-nos amb el seu cant.
És un element imprescindible de la nostra biblioteca musical, ja sigui pel seu valor musical intrínsec, ja sigui pel gran contingut cultural que aporta, ja que aquest disc és fruit d'un estudi exhaustiu dels estudis publicats pels grans conneisseurs del text del Quijote i de la seva època, amb l'aportació dels estudis musicals realitzats per Jordi Savall i Hespèrion XXI.
Dolma Martínez i Moreno