Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Manuelita Rosas

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Alonso: Manuelita Rosas.
C. Panadés, Ch. Leonís, A. Medio, F. Heras, M. Alares. Orquesta y Coro del Teatro Calderón de Madrid. Dir.: Francisco Alonso
Guerrero: El ama.
M. Badía, R. Cadenas, L. Sagi-Vela, J. García, M. Alares, A. Lledó. Orquesta y Coro del Teatro Ideal de Madrid. Dir.: Jacinto Guerrero.
1 CD. 52 min.

Blue Moon

L'any 1997, el meu amic i col•laborador Daniel García, que també ho fou de la discogràfica Blue Moon, em va anunciar que editarien Manuelita Rosas. Ell tenia els discs però li faltaven les parts cantades. Les va aconseguir a través de la família Alonso que li feren arribar el llibret complet de l'obra, però ¡ay!... La còpia disponible era desastrosa. No s'entenia pràcticament res però el repte s'ho valia. De manera que amb paciència i diccionari a voltes, i lògica en altres, vaig anar donant vida al quasi difunt llibret d'una de les joies musicals de Francisco Alonso.

Argument original de Luis Fernández Ardavín, l'acció transcorre a la Pampa argentina cap a 1840 prenent com a figura històrica al llibertador Juan Manuel de Rosas. Tot i que no es van escatimar mitjans pel seu muntatge, que la música i el llibret lluïen conjuntament i que es va mantenir molt temps en escena, com tants altres títols avui dia no es representa i només sobreviu gràcies a registres com el present.

Estrenaren l'obra: Pepita Rollán, Charito Leonís i Luis Sagi-Vela. Incomprensiblement, tot i que a l'època fos costum que els cantants de l'estrena enregistressin l'obra, no foren ni Rollán ni Sagi-Vela sinó unes altres dues figures puntals d'aleshores: la filipina Conchita Panadés i Antonio Medio, el baríton de la veu d'oro, que com els dos referits per a l'estrena, tenien contracte amb la mateixa discogràfica "Columbia”. Perquè es va escollir un repartiment, no inferior però, que no es corresponia per dret propi al del registre fonogràfic de l'obra? De moment s'ignora. No obstant el material recopilat en aquest compacte és una joia amb una única pega: la veu de Luis Fernández Ardavín recitant –bastant dolenta la dicció– un dels passatges que correspon al baríton i al final de la obra, no al principio com s'inclou en el disc. De la resta d'intèrprets no en descobrirem res nou: dolçor de Conchita Panadés; volum i extensió a n'Antonio Medio; veu d'autèntic tenor de sarsuela en Fernando Heras; i ben conjuntades les de Leonís-Alares, fet força difícil en parelles còmiques que no sempre es conjuminen bé. Quina pena, que com sempre durant aquells anys, els antics discs de 78 r.p.m. no permetessin el registre complet! Tanquin els ulls, evadeixin-se amb la imaginació en el cor mateix de la Pampa i escoltin atentament La rama de ombú y el Canto a la Pampa.

L'estrena de El ama, igualment amb llibret de Luis Fernández Ardavín però música de Jacinto Guerrero, va ser un dels grans èxits de 1933 amb més de set-centes representacions consecutives entre Madrid i Barcelona. Dels dos registres d'aquesta obra editats per Blue Moon, ambdós també de 1933, el present correspon al de Madrid i li manquen 3 de les parts cantables –algunes per ser concertants, tan difícils d'enregistrar a l'època-. Cal destacar-ne la gràcia de la soprano mexicana María Badía; l'elegància feta veu del baríton Luis Sagi-Vela; i el tenor Juan García, un pèl curt en la franja aguda però de fraseig exquisit. Valguin d'exemple el Canto a Castilla del tenor, la Romanza i la serenata Señorama del barítono; i el número de Las solteras amb la tiple còmica que van despertar l'entusiasme del públic.

Félix Portales