Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Luisa Fernanda

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Moreno Torroba: Luisa Fernanda.
A. Ottein, M. Redondo, E. Vendrell, M. Hernández. Orquesta y COro (sense especificar). Dir: Emilio Acevedo.
S. Pérez-Carpio, F. Arregui, M. Fleta Orquestra Filarmónica de Barcelona. Dir: Concordio Gelabert.
1 CD. 70 min.

Blue Moon

Si de sobte haguéssim de citar un títol sarsueler a molts els vindria a la memòria el de Luisa Fernanda. Aquesta ha estat i segueix essent unes de les més aplaudides en tota la història del gènere, ja des de la seva estrena la nit del 26 de març de 1932 en el Teatro Calderón de Madrid.

Incomprensiblement Blue Moon ens presenta en un mateix disc dues gravacions diferents de l'obra, les dues amb el denominador comú: el baríton Marcos Redondo. Ningú posa en dubte la portentosa veu del cantant de Pozoblanco, que va tenir amb aquesta obra una especial relació d'amor, però per aquesta edició no es va poder pensar con anterioritat? Recordem que Blue Moon té editada una altra Luisa Fernanda que ocupa el número 7504 de la sèrie i que està acompanyada de Los gavilanes. Aquesta altra gravació, realitzada per Laura Nieto, Emilio Sagi-Barba i Tino Folgar, juntament amb la segona inclosa en el compacte que ressenyem i que compta amb Selica Pérez Carpio, Marcos Redondo y Faustino Arregui, són les que s'havien d'haver editat juntes. Per quin motiu? Doncs per tenir junt el repartiment complet de l'estrena. I a més, siguem clars: dues Luisa Fernanda amb Marcos Redondo, resulten monòtones a l'oïda.

El tenor Faustino Arregui, a qui tant es va aplaudir, en el estreno a Javier Moreno, té aquí el millor del seu repertori eixamplant la veu de tenor líric. Laura Nieto, de agradable veu lírico-lleugera, fou la Duquesa Carolina aprofitant tota ocasió per lluir la brillantor del seu timbre. Selica Pérez Carpio, arrabassadora en la seva interpretació de Luisa Fernanda, on molt encertadament aparca el seu registre agut i es centre en la zona mitja emfasitzant-ne el vibrato. Emilio Sagi-Barba, l'extremeny Vidal, paper que bordava amb noblesa i masculinitat tot i els seus cinquanta-set anys, demostra conservat l'impuls de joventut mostrant una molt acceptable forma vocal. El cert és que no es pot somiar amb un repartiment millor per aquesta obra. Atenció al duo de Luisa Fernanda i Javier de l'acte tercer: una pàgina que, tant musical como teatralment, passa desapercebuda essent un dels més bonics duos de sarsuela que existeixen.

Un altre error de Blue Moon ha estat incloure com afegit una fantasia intranscendent que l'únic que aconsegueix es falsejar el contingut de l'obra. Cal advertir també que la primera Luisa Fernanda del disc –amb Ottein, Redondo i Vendrell- no va ser gravada a Madrid sinó a Barcelona i que al costat de l'anterior ressenyada queda deslluïda.

No obstant, en aquests afegits hi ha l'encert d'incloure la romança de tenor Cuando se enciende el lucero, escrita expressament per l'autor de la partitura per al tenor Miguel Fleta. Únicament ell la ha cantat fins ara, i així hauria de seguir sent. Ja que pocs tenor podrien arribar al seu grau d'excel•lència. Atenció seus filats i mitges veus. Espectacular. Aquesta romança s'incloïa en el segon acte de l'obra, entre la "Mazurca de las sombrillas” i el "Tercet”. Igualment lloable és la inclusió d'un altre número avui dia desaparegut: "Fado del lorito real”, cantat pel personatge còmic Aníbal. Fragment de l'acte tercer anterior al duo entre Luisa Fernanda i Javier, que el compositor va retirar després de les primeres representacions per considerar que trencava l'argument dramàtic.

Félix Portales