Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Requiem

Classificació temàtica: Música sacra

Tomás Luis de Victoria: Requiem
Elisa Franzetti, Pilar Esteban, sopranos
Capella de Ministrers, Cor de la Generalitat Valenciana. Dir: Carles Magraner.
1 CD. 51 min.

Licanus

Aquest disc és fruit de l'enregistrament del concert que van fer al Saló Alfons el Magnànim del centre Cultural de la Beneficència de València el vint-i-nou de novembre de 2005. La capella de Ministrers, juntament amb el Cor de la Generalitat Valenciana van escollir el Requiem (1605) de Tomás Luis de Victoria (1548-1611), una peça per a ser cantada per una coral.
La missa de Requiem té el seu origen al segle XV i el seu màxim exponent medieval en Johannes Ockeghem (1410-1497), amb el seu Requiem espectacular de 1460. En el segle XVI té un gran desenvolupament i durant aquest segle i el següent serà un gènere musical d'èxit entre els compositors.

Tomás Luis de Victoria era un músic de profundes conviccions religioses, temorós de Déu, d'esperit humil i molt decorós, ja que evitava escriure obres de temàtica profana, observant fidelment les directrius del Concili de Trento (1545-1563), que prohibia aquesta temàtica per raons d'ortodòxia religiosa. Quelcom res estrany a l'època, ja que el gran Miquel Àngel també es va veure afectat per les directrius del Concili en el seu Judici Final de la Capella Sixtina (1536-1541).

Aquest Officium Defunctorum és fruit d'un gran talent musical unit amb la bondat del sacerdoci (el 1575 va ser ordenat sacerdot a Roma). El 1586 va tornar a Madrid per a ocupar la plaça de capellà i mestre de la Capella del Reial Convent de les Clarisses Descalces, on vivia l'Emperadriu Maria, germana de Felip II, i per a la qual va composar aquesta peça a la seva mort, el 1603.

Escrita per a sis veus -dues soprano, un alt, dos tenors i un baix- té una estructura regular que no prioritza el cant pla ni la polifonia, amb la qual cosa és agradable i fàcil de cantar sense complicacions. La Capella de Ministrers, juntament amb el Cor de la Generalitat Valenciana ens ofereix una versió molt fresca, desbordant de vida. És una coral esplèndida amb una gran policromia musical. Si l'escoltem sencer, descansant sobre un suport còmode, amb un bon llibre entre les mans, advertirem tessitures vocals brillants i uns timbres de veu molt ben conjugats, tan entre ells com de manera individual. Són peces d'una gran solemnitat i portadores de pau interior, sobretot el Kyrie Eleison, l'Agnus Dei, etc. Per la nostra part, voldríem destacar d'una forma especial el Sanctus-Benedictus per la gran emoció que ens fa sentir en escoltar-la. No s'ho perdin!

Dolma Martínez i Moreno