Walton: Simfonia núm 1.
London Symphony Orchestra. Dir: Sir Colin Davis.
LSO Live. 1 CD. 46 min.
No és Sir William Walton un autor gaire programat a la península. Tot i que el seu llenguatge, neoromàntic per alguns i generosament líric, mereix una presència més regular en les sales de concert i en les discoteques particulars. A això podria contribuir l'exportació de registres d'alta fiabilitat com el present que còmodament s'ordeix com una nova referència de la seva Simfonia número 1 (1935), al costat de la no menys recomanable lectura del propi compositor enregistrada en viu el 23 d'agost de 1959 en el Festival d'Edimburg, localitzable en el segell BBC Legends.
L'obra, ambiciosa i força colorista, amb constants referències a Sibelius –un dels grans simfonistes vius en el moment de la composició-, Wagner i Stravinsky, és recreada per Davis amb equanimitat per tal que una partitura que des de l'òptica actual peca de retoricisme en alguns moments, no caigui en la trivialitat. Walton, deutor com Vaughan Williams d'Elgar i l'orquestra centreeuropea, demostra més ofici que inspiració en el seu debut com a simfonista. Una evidencia palesa en la ben empleada gamma d'elements, la combinació de textures i una base harmònica sobre les quals Davis ofereix una lectura més pròxima al simfonisme romàntic plantejant-la menys com una possible obra rupturista o excessivament moderna dins les pròpies possibilitats, i més propera al gust del respectable sense perdre atractius.
Albert Ferrer i Flamarich