Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Txaikovski i Katxaturian

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Txaikovski: Concert per a piano i orquestra núm. 1 en si bemoll menor opus 21.
Katxaturian: Concert per a piano i orquestra en re bemoll menor.
Boris Berezovsky, piano. Ural Philharmonic Orchestra. Dir: Dmitri Liss.
 

Warner. 1 CD. 62 min.

Un dels pianistes russos més prodigats del moment és Boris Berezovsky de qui recentment se n'ha editat aquest registre discogràfic en el qual demostra perquè se'l comença a cotitzar internacionalment.

És un artista intel•ligent que es reserva el protagonisme pel moment oportú. Així ho corrobora amb l'Ural Philharmonic Orchestra en el segon moviment del Concert per a piano núm. 1 de Txaikovsky on el seu discurs s'acosta una lluminositat més impressionista i gens emfàtica, amb laxitud, després d'un canònic i estàndard primer moviment dins la línia romàntica que, allunyat d'efectismes i acords destralers, ens recorda que tals comeses no són necessàries per donar substancialitat a una obra tan ben escrita. Com l'Andantino semplice, el darrer moviment també presenta una personalitat diferent. Enfocat més cap a la força i els atacs contundents sembla defugir aquell toc scherzant preciosista, convertint el rondó en una dansa més abrupta secundada per una àgil orquestra que assoleix el clímax en el crescendo i una coda vertiginosa però poc efectista.

No obstant, l'interès del compacte és el Concert per a piano i orquestra en re bemoll major del compositor armeni Aram Katxaturian (1903-1978). De sonoritats shostakovichianes a l'inici en una hàbil combinació d'aromes exòtiques, l' Allegro maestoso, un gustós joc de música briosa, tendeix a ser l'èpica i contrasta amb un moviment lent construït sobre un tema popular de Tibilisi. L'obra, certament irregular en moviments com el tercer, peca de retòric i superficial però Berezovsky s'enfronta a tot el seguit de virtuosisme irrellevant i plantejant-lo amb molta cantabilitat. Sap evitar que el caràcter dur i ritmat ofeguin la melodiositat i unes dots compositives que també denoten ofici. Un fet que ajuda a una sensació de mal•leabilitat que, sens dubte, l'obra agraeix. Cal apuntar també que en l'enregistrament el piano sempre s'escolta en un primer pla, massa endavant de l'orquestra. Quelcom traïdor a la veracitat de les dinàmiques i els plànols sonors en favor de Berezovsky.

Albert Ferrer i Flamarich