Txaikovsky: Simfonia núm.4 en fa menor opus 36. Caprici italià opus 45.
Royal Philharmonic Orchestra. Dir: Daniele Gatti.
Harmonia Mundi. 1 CD. 54 min.
Compacte de gustosa presentació i qualitat –dijipack i super audio cd, respectivament- que permet conèixer les particularitats de Daniele Gatti, malgrat que sembla que l'italià s'hagi imbuït de la flema britànica de la formació instrumental. I és que, tot i les evidents traces de pulcritud i ferm treball de conjunt, a aquesta Quarta de Txaikovsky li manquen les cotes de commoció i visceralitat freqüent, aquell "pathos” característic de l'obra i de l'autor. El director italià evita sobredimensionar l'obra i no la planteja com una psicoanàlisi, quedant-se en un nivell distanciat. Elegant i controlat, però fred.
Així s'acusa un punt de rutina i s'enyora l'aspecte visionari, quasi delirant, i l'essència dantesca de l'exposició, desenvolupament i coda del Moderato con anima, i opta per recollir l'essència classicista traient-li calat romàntic al segon moviment, i es permet algun detall com el fraseig dels fagots en el trio d'un Scherzo molt ben quadrat, o un marcat silenci i apianament després de la fanfare inicial. El final s'ofereix amb l'habitual espectacularitat i color, sense contemplacions estètiques vàcues, ni vehemències considerables i un regust més tràgic, que culmina en una coda de gran tensió i explosivitat que ni s'adorm ni es precipita com altres batutes.
De la mateixa manera, Gatti ens ofereix un Caprici italià menys exuberant, amb suficient dosi de brillantor i agilitat, però no superficial, on sostrau exotisme superflu a una peça que vesteix amb una orquestralitat poc pretensiosa evitant el fresc temàtic i cercant una lectura on l'obra es presenti homogènia i austera.
ALBERT FERRER i FLAMARICH