Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Chueca: La Gran Via i El bateo

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela

Chueca-Valverde: La Gran Vía.
Chueca: El bateo.
M. Bayo, M. Rodríguez, E. Sánchez, M. Lanza, J.J. Frontal, E. Martínez-Castignani. Coro de Cámara de Tenerife. Orquesta Sinfónica de Tenerife. Dir: Víctor Pablo Pérez.
 

Deutsche Grammophon.1 CD. 76 min.

Nova aportació de la tasca conjunta de Fundación Caja Madrid i el segell Deutsche Grammophon en l'impuls de seguir renovant i actualitzant la discografia sarsuelística amb nòmines espanyoles de primer ordre. Ben sabut és que l'aliança ja fou productiva el 2004 amb l'edició de El dúo de La africana representat a finals de 2003 al Teatro Real. Ara, i complementant el ventall discogràfic encetat durant els anys 90 per la mateixa entitat financera amb la desapareguda Auvidis –avui dia Naïve-, arriba el tercer llançament sarsueler en el catàleg del segell groc amb les no menys cèlebres La gran vía i El bateo. Ambdues de Federico Chueca, un dels músics pel populars en el sentit ple del terme, separades per quinze anys de diferència la segona d'elles compta amb un menor nombre de registres.

No cal dir que en un gènere com el present, on la part dialogada i de text és tan o més important que la música –a diferència de l'òpera-, presentar aquestes dues obres sense les pertinents accions parlades és un aberració que resta força al testimoniatge de la iniciativa, encasellant-la únicament com a producte musical ben acabat –com és el cas- però difícil d'assenyalar-se com a referent, en un sentit purista. Fet que minva les possibles arestes de revista musical, el to espontani i les gràcies d'alguns dels seus personatges. Emperò, pels menys patrimonials els serà grat acostar-se al que realment té vigència i les manté vives ambdues avui: la música.

Obres tipològicament classificables com a folklore urbà, compostes de numerets sense entitat dramàtica però amb un melodisme fàcil i seductor que servia per a passar l'estona sense gaires transcendències, no presenten -per tant- excessiva dificultat en les parts cantades. Fet que ajuda a què els cor i cor infantil mantinguin la bona línia en les intervencions: des del "Coro de marineritos” o el "Schotis del Elíseo” als acompanyaments a personatges en la primera d'elles; i també en les "Sevillanas” –amb pics de palmells- i el "Pot-pourri d'organilleros” –on hi ha les dues cites a l' Alegria de la huerta del propi Chueca i una a La Tempranica de Giménez- en la segona. Víctor Pablo Pérez ofereix directrius qualitatives en la vessant orquestral, amb colors i ritmes que denoten certa influència straussiana i de l'opereta en, per exemple, els interludis de La gran vía i l'ebulliciós preludi de El bateo, on controla les dinàmiques i els efectes i en contrasta hàbilment els temes. El seu és un tracte cortès, correcte, malgrat que s'hi denota una certa manca de vivacitat i espontaneïtat.

Un aspecte aquest darrer que també trasllueix Maria Bayo com a Menegilda, tot i una recerca del particular idiomatisme en La gran vía, de la qual també és partícip María Rodríguez fent pendant com a Virtudes. Manuel Lanza tampoc és el Caballero de Gràcia més seductor de la discografia però, com les dues dames, la seva prestació és més que suficient. I igualment eficaços resulten els comprimaris que, com Bayo i Rodríguez, interpreten diversos personatges, entre ells, els tres lladregots de la simpàtica "Jota de los ratas”.Cal destacar l'afegit de diversos números del quadre tercer, oferts a partir de les representacions de 1887 i, que incorporen el "Vals de la Seguridad”, el "Pasodoble de los sargentos” de l'edició onzena de l'obra –febrer del referit any- i el "Vals del juego” així com el número dels "Dependientes del Bazar” de la tretzena edició -octubre d'aquell any- en la qual s'ha basat l'enregistrament.

Per la seva part, de El bateo convencen el "Tango de Wamba” amb el particular "amadrilenyament” de la veu corpòria i col•locada de Manuel Lanza; la "polka del fotògraf" amb la veu no molt bonica però clara i lleugera de José Julián Frontal, i Martínez Castignani en la gavota. Mentre que, en el duo de Virginio i Visita, Emilio Sánchez mostra alguna tibantor en l'agut i María Bayo no troba un punt còmode en el cant, tot i que, ambdós treuen profit dels passatges sil•labats. Complementat el nivell del producte, la presentació és també d'alta qualitat. Una edició cuidada, llibret traduït a l'anglès i notes complementàries que aporten informació en un bon intent de dignificar la discografia del gènere, seguint els procediments aplicats amb El dúo de La africana. Sumis, doncs, a la gesta de Caja Madrid aquest registre que, com pretenia el projecte, renova i amplia la discografia –amb el demèrit dels escapçaments- del gènere amb versions de referència i cantants i músics de primer nivell.

ALBERT FERRER i FLAMARICH