Pilar Esteban, José Hernández Pastor. Cor de la Generalitat Valenciana. Dir: Carles Magraner
Capella de Ministrers. 1 CD 63 min.
Licantus
La música d'arpa sempre ha tingut una consideració especial, donada la seva bellesa, harmonia i serenitat. En aquest bonic recull de música tardomedieval podem retrobar-la d'una manera fresca, autèntica, sense saturacions vocals o instrumentals, és a dir, en la seva justa mesura, com sempre fan Capella de Ministrers.
La música d'aquest nou disc pertany a l'Ars Subtilior, un nou estil musical, avantguardista per la seva època, centrat al voltant d'Avinyó, a finals del segle XIV i que està caracteritzat per un ritme i una notació musical d'una gran complexitat, unes produccions molt refinades i dotades d'un gran cromatisme, molt riques i difícils de cantar, les quals, probablement, van ser produïdes, cantades i gaudides per una petita audiència d'especialistes i connoisseurs.
Són, gairebé en la seva majoria, cançons seculars, i el seu tema principal és l'amor, la guerra, la cavallerositat i les històries de l'Antiguitat Clàssica, tot plegat farcit de jocs intel•lectuals de gran agudesa i un cert simbolisme.
Se succeeixen les balades i els virelais amb una cura impecable pel text original. Com ja ens tenen avesats, Capella de Ministrers ha fet un estudi documental per tal de cercar i recrear els instruments amb la major fidelitat possible.
Així, ens podem delectar amb el so de les flautes, de la viella, de l'orgue i el clavisimbalum, de la percussió amb un marcat regust aràbic i de l'arpa gòtica que, tot plegat constitueix el cromatisme musical del qual parlàvem. Això ho podem percebre ja en la primera peça, la qual dóna nom al disc. La Harpe de Melodie de Jacob de Senleches (l'arpista principal del Papa Luna) ens parla de la voluptuositat de l'arpa: ens diu que és un instrument fet sense malenconia, és a dir, és fet per plaer i ha de divertir tothom. Puis que je sui fumeux és una cançó molt fresca i divertida, que és capaç de transportar-nos al món medieval amb el cant excel•lent del contratenor José Hernández Pastor, alhora que ens evoca la música de Machaut o ens avança la de Dufay. Ma douce amour tracta de l'amor i de les promeses sentimentals acomplides fins la mort, amb una veu molt dolça i harmoniosa, plena de bellesa. En ce gracieux tamps joli, es parla de la bellesa continguda en el cant d'un rossinyol. Aquí s'ha de ressaltar sobretot el timbre i la tessitura vocal de la soprano Pilar Esteban, la qual és capaç d'evocar el cant d'un rossinyol amb la seva pròpia veu. Finalitzen aquesta obra la Missa coram papa del segle XIII confeccionada a partir de diverses antologies i l'himne Gaude flori virginali, peça (obra mestra) continguda en el Cantoral de les monges clarisses de València.
Val a dir que la interpretació de la música continguda en els Còdexs de Chantilly, Apt, Ivrea, Barcelona i València és veritablement excel•lent, comptant sobretot amb el fet que fer una exegesi d'aquestes característiques requereix un estudi molt atent i sobretot, gaudir de les veus més òptimes per tal de fer-ho. No s'ho pensin més i gaudeixin!
DOLMA MARTÍNEZ i MORENO