Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Prometheus

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Hugo Wolf
Orchesterlieder

 

Rundfunkchor Berlin
Deutsches Symphonie-Orchester Berlin
Kent Nagano, director
Juliane Banse, soprano
Dietrich Henschel, baritone

Harmonia Mundi

Desconec què va ser el que va moure Hugo Wolf a orquestrar 24 dels gairebé 300 lieder que va escriure majoritàriament entre 1888 i 1891. És conegut el fet que a la Viena de tombant de segle era moda alternar peces concertants o simfonies amb cançons amb acompanyament d'orquestra. Els cicles de cançons de Mahler o Richard Strauss són només alguns dels exemples més reexits d'aquest format. Probablement aquesta en fou la causa juntament amb la major capacitat expressiva de l'orquestra amb que Wolf pogué comptar.

Aquest CD d'Harmonia Mundi ens ofereix l'oportunitat de conèixer els 24 lieder que Wolf decidí reescriure i adaptar-los al format orquestra per fer-los créixer des de la senzillesa del lieder per a piano a les majors possibilitats compositives musicals del lieder per a veu i orquestra (amb suport ocasional del cor). Els lieder de Wolf són la part de la seva música més celebrada. Hi ha qui els ha arribat a comparar amb els de Schubert per la seva simplicitat i emotivitat. Els 24 lieder que aquest CD recull pertanyen als Mörike-lieder on destaca el Der Feuerreiter i l'Er ist's, al Spanischer Liederbruch i al Goethe-lieder on recomanem el Mignon i el Prometheus, que dona nom al disc.

Hugo Wolf fou un personatge molt controvertit que guarda algunes semblances amb el filòsof Nietzsche per la reclusió que patí durant els darrers anys de la seva vida en un sanatori, boig. i amb el seu admirat Schumann per la capacitat de musicar textos dels poetes i malauradament per la semblança en l'intent de suïcidi ofegant-se que patiren. Crític de la Viena musical de l'època es guanyà molts enemics pels seus durs comentaris i la seva mordacitat, per les seves constants sortides de to i enrabiades i per prendre part de forma visceral amb la controvèrsia entre wagnerians i brahmsians, fins el punt que directors i intèrprets es negaven a fer la seva música. El bàndol de Wolf es percep clarament escoltant la seva música. Pot dir-se que Wolf és al lieder allò que Bruckner és per a la simfonia en termes de devoció wagneriana.

La qualitat del disc és més que bona, destacant-ne les veus d'una Juliane Banse que vem poder veure embarassadíssima en la darrera Schubertíada a Barcelona i d'un Dietrich Henschel que cada cop més s'assembla a un altre Dietrich, el Fischer-Dieskau.

Ignasi Albors