Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Rossini arias

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Decca

La figura tenoril més prometedora de les noves generacions en el tombant de segle, no minva la seva estel•la artística. Sens dubte, és el tenor del moment. El que major atencions i interessos desperta. La veu del peruà Juan Diego Flórez (Lima 1973), ve a cobrir un forat que tot un Palacio, un Blake, un Mateuzzi, un Alvas o fins i tot un Kraus –uns amb majors mèrits que altres- havien deixat vacant. Un relleu increïblement canònic.

Tres són, fins al moment, els seus recitals com estrella belcantista enregistrats per a Decca (1) en el contracte d'exclusivitat, signat l'any 2001, que com era d'esperar, s'han editat amb una presentació més que adequada. No tan sols en el llibret, sinó també a la portada, al més pur estil de latin-lover de música pop (2).

L'Orfeu rossinià
I el primer d'aquests, despuntant amb la colorista dinamo chailliana batuta en mà al capdavant dels magnífics Orchestra Sinfonica e coro di Milano Giuseppe Verdi fou el tret de sortida comercial no va passar inadvertit. Destacar-se mereixen la cavatina de Gianneto de La gazza ladra –quasi un redescobriment! Compari'n antecedents-, el curat "Cessa di più resistere”, la fenomenal escena "Terra amica” de l'acte I de Zelmira o el madurat "Ah dov'è, dov'è il cimento?” de Semiramide que en comparació a la mostra de 1998 en el registre amb Grubevora (3) , Flórez resol de manera molt més eficaç i ornamentada –coloratura en crescendo, i a capella, agut final (4) a l'entorn de la paraula "Adorerà!”, entre altres recursos- amb un instrument molt més clar, fluït i de perfecte col•locació. És clar, que ja se sap que els registres d'estudi permeten enaltir alguns aspectes vocals i regrabar aguts mesclant-los i sobreposant-los. Quelcom perfectament apreciable en l'ària escollida d'Otello "Che ascolto!”: en concret, als 2:42 del minutatge de la peça que es correspon a la síl•laba "–to” del vers "del mio tradito amor?”, el vers que clou pròpiament l'ària abans del passatge que conduirà a la repetició de quasi tot el text però en forma de cabaletta. Instant on es pot sentir una mena d'eco de la veu del tenor, fruit lògicament d'un defecte en la mescla en un, amb tota probabilitat, un agut regravat. Peccata minuta, sens dubte, en una escena que, d'altra banda, és una de les joies interpretatives i canores del compacte.

En total, vuit fragments seleccionats sota un criteri d'amalgama entre coneguts i altres de menor projecció, on el més ressenyable és la lliçó de domini de coloratura, el fraseig i l'estilització amb el punt, encara, rococó i decorativista inherent en la música optimitzant i denejadora de Rossini. Si agrada una, agraden totes.

Albert Ferrer i Flamarich
 

(1) A l'espera d'un quart amb cançons líriques i populars preferentment del seu Perú natal. Emperò, a banda, existeixen registres en viu, com els del segell Nightingale al costat d'Edita Gruberova en un Barbiere de 1997 i una Semiramide del 1998, i el d' Alahor in Granata per Almaviva procedent del Teatro de la Maestranza de Sevilla l'octubre de 1998. També cal fer esment de l'unànimament aclamat registre de Le comte Ory en el Festival d'estiu de Pesaro el 2003.

(2) Tendència força accentuada en les promocions de joves talents, als qui s'hi afegeix un ressò mediàtic. Recordin sinó, el registre Libera me de la soprano Anna Netrebko, entre altres, com algunes joves violinistes).

(3) Semiramide. E. Gruberova, B. Manca di Nissa, H. Le Corre, I. D'Arcangelo, J. D. Flórez. Wiener Konzertchor. Radio Symphonieorchester Wien. Dir: Marcello Panni. Nightingale, 1998.

(4) Tractant-se de Rossini, acabar amb agut al final de les àries i números era quelcom fora d'estil, malgrat que al gust actual i més en la veu de Flórez sigui una llicència d'una brillantor i eficàcia quasi irremissibles.