Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

C'est magnifique!

Classificació temàtica: Recital vocal i lied

Roberto Alagna sings Luis Mariano
The greatest hits of Operetta

Deutsche Grammophon

L'ultima gravació de Roberto Alagna a despit del seu caràcter indubtablement comercial, és molt més interessant del que podria semblar a priori. Es desmarca del típic recull de cançons napolitanes que molts cantants famosos graven quan ja han esgotat el seu repertori, i en lloc d'això pretén ser un homenatge a Luis Mariano, cèlebre intèrpret d'opereta, especialment popular a França. Els seus èxits van començar a mitjans dels quaranta amb l'opereta "La Belle de Cadix”, de Francis Lopez. A partir d'aquell moment l'obra de Lopez quedà lligada a la veu de Mariano, i a l'inrevés. També mitjançant pel•lícules Mariano va estendre la seva fama, i així fou com l'aleshores jove Alagna el va conèixer, restant admirat per la seva veu, tal com reconeix en el llibret que acompanya el disc. No és d'estranyar doncs, que per una banda els responsables de Deutsche Grammophon a França intentin aprofitar l'encara existent veneració per la figura de Mariano juntament amb la més actual per Alagna per tal de vendre discs, i per altra banda Alagna vulgui retre homenatge a un tenor que admira i que l'influencià durant la infantesa.

La selecció inclou peces representatives del repertori de Luis Mariano, majoritàriament fragments d'operetes de Francis Lopez, de marcat aire espanyol, i unes quantes cançons de varis autors, de les quals en destaquem dues de Cole Porter. La veu d'Alagna és molt menys lleugera i d'un color més fosc que la de Mariano, i per tant les seves respectives interpretacions són molt diferents. Però Alagna, lluny d'intentar imitar Mariano, procura acostar-se a les cançons a partir del seu propi estil, i no escatima recursos per adaptar-se a cada una de les peces, totes elles de caràcter molt divers. Així, en contrast amb l'ús del falset en "Mexico”, trobem una interpretació més agressiva i una veu més fosca i plena en "I love Paris” de Porter, acompanyat de Jean Reno, o un abrandat duet amb Arielle Dombasle en "Aïe, pourquoi on s'aime”, de Colette Mansard. S'agraeix també la correcta dicció que mostra en les tres llengües que utilitza: francès, anglès i castellà. La direcció de l'orquestra, així com els arranjaments orquestrals i la realització artística van a càrrec de Yvan Cassar, i Elie Semoun completa la llista, juntament amb els abans esmentats Jean Reno i Arielle Dombasle, d'artistes provinents d'altres àmbits que han col•laborat en sengles duets.

El resultat musical d'aquest disc és francament notable, i tan Alagna com Yvan Cassar semblen haver posat molt interès en ell. Hem de lamentar, però, la curta durada del disc, amb prou feines 40 minuts, i el pèssim disseny, que dificulta la lectura dels textos i la informació corresponent a cada pista. Un disc, malgrat això, recomanable per a tots els admiradors de Roberto Alagna i també per aquells que vulguin apropar-se a aquest curiós repertori o bé sentir-ne una versió diferent.

Elio Ronco i Bonvehí