Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Bizet: Suites i Obertures

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant

Bizet: Obertura Patria, Simfonia en do, Suites 1&2 Arlesianna, Suites 1&2 Carmen, etc.
Orchestre Symphonique de Montréal. Dir: Charles Dutoit.
 

Decca. Col•lecció Double Decca. 2 CD. 144 min.

D'entre l'ampla i variada gamma de repertori reeditat i enregistrat en la col•lecció Double Decca, de la multinacional Universal Music, en la vessant de Bizet, se'ns ofereix algunes de les suites simfòniques més conegudes i interpretades arreu, com les dues de l' Arlésianne i les dues de Carmen. Aquestes, sota la batuta de Dutoit no aporten quelcom transcendent més enllà de la qualitativa versió d'una orquestra emmarcada en la comú línia simfònica comparable a moltes de les grabacions de bon nivell, i que mostren coneixement de les peces, però sense assolir el grau de seducció en perfums provençals i espanyols que es pot arribar a oferir. No obstant, la qualitat de l'enregistrament i del treball orquestral són acceptables.

Emperò, l'interès dels compactes rau en la selecció d'obres orquestrals del segon. I és que en ells hi trobem la Simfonia en do, una obra que ha guanyat molta popularitat i estima gràcies a les seves fresques, precioses i inspirades línies musicals d'un jove compositor de només 17 anys, tot i restar encara en la inòpia per alguns. Una sanejadora partitura envers el gran simfonisme centreeuropeu, a on hi trobem les ombres beethoveniana i de Mendelssohn, combinades amb un lirisme tendent a schubertià, i un claríssim esperit de les dues simfonies del seu compatriota Charles Gounod. En la mateixa línia que la magnífica simfonia de joventut, però de factura molt més inferior, trobem l' Ouverture Première, una obra que desvetlla certes capacitats d'instrumentació i qualitatives idees musicals, així com la vena melòdica que caracteritzarà al músic. El compacte també recull l'obertura dramàtica Patria, composició de circumstàncies polítiques i d'escàs interès musical, tot i passatges emotius. Finalment, hi ha la suite de Les Escenes Bohèmies de l'òpera La Jolie Fille de Perth (La bonica noia de Perth) que sempre resulten un bon complement en el minutatge de qualsevol disc, a banda de resultar notablement atractives –com la resta de peces-, sota la batuta de Dutoit.

Un disc que recomanem a aquells que no hagin transgredit la línia de coneixement bàsica sobre el músic francès, més enllà del conegut drama de la cigarrera sevillana; i també als amants de les petites troballes, que historicistes o no, deixen un bon regust a un preu, ara no tan acceptable si es va amb ull de comprador, com en moments d'oferta.

Albert Ferrer i Flamarich