Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Piano sonatas

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Andreas Staier, pianoforte

Harmonia Mundi

Qui s'esperi trobar una lectura tova de tres de les sonates per a piano més conegudes (i, probablement, millors) de Mozart s'equivoca de disc. Els he de confessar que la meva referència discogràfica d'aquestes sonates era una versió que podria definir-se com a clàssica; la de la japonesa Mitsuko Uchida. Tocar de forma clàssica Mozart és per a mi una interpretació on s'accentua l'harmonia i la consonància i un cert hedonisme per sobre del caràcter o les dissonàncies; on s'accentua el caràcter formal per sobre del substancial. Doncs bé, Staier va directe al moll de l'os cercant l'essència amagada rera la cascada de notes.

No vol dir això, en cap cas, que toqui d'una forma seca ni austera. És més probablement el tema del disc sigui l'ornamentació. En un mini-assaig inclós en el llibret el propi Staier es pregunta sobre si es pot ornamentar i alterar Mozart i si s'ha de fer. La resposta a aquestes preguntes preferiria que les descobrís vostè mateix escoltant l'obra (i estic segur que els d'Harmonia Mundi també ho preferirien). Els garanteixo que no el deixarà indiferent.

A l'inici d'aquest comentari em referia a les tres sonates que composen el CD sense concretar de quines es tractaven. Doncs bé són les catalogades per Köchel com a 330, 331 i 332. La primera d'elles la Sonata en Do major és d'una senzillesa i claredat absoluta, típica del Mozart més graciós i lleuger. La segona és la Sonata en La major original en estructura i plena de contrastos i modulacions continuades i que és majoritariament coneguda per seu final Rondo Alla turca, Allegretto, un exemple més de l'atracció que Mozart sentia per músiques exòtiques. La Sonata que conclou el CD, l'escrita en Fa major, més senzilla i pretenciosa que les anteriors però amb un magnífic Allegro inicial (que olora a Johan Christian Bach) i un Allegro assai final que exigeix un virtuosisme important.

Aquest és el segon disc que Andreas Staier dedica amb el seu pianoforte a la música per a piano sol de Mozart. El primer de 2003 va ser un conjunt de peces amb formats diversos que anaven de la Sonata a la Fantasia o la suite. Esperem que això no quedi aquí i que ens segueixi oferint aproximacions a l'extens opus del geni de Salzburg.

Ignasi Albors