Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Pau Casals amb so de cobla

Classificació temàtica: Sense classificar

Casals: Festívola, Sardana del pelegrí, Festa Major a Vilafranca, Sardana en Do, Sant Martí del Canigó, El Pessebre (preludi i apunt de sardana), Ball de Dimonis. 

Cobla De Cambra de Catalunya. Antoni Ros Marbà, director.

PICAP 911533 DDD 44 min

PICAP

Aquest disc Pau Casals – Sardanes inclou sis sardanes compostes per Pau Casals entre 1909 i 1960, ordenades cronològicament, algunes de les quals mai no havien estat enregistrades anteriorment en aquests arranjaments:​ Sardana del pelegrí, Festa Major de Vilafranca, Sardana en Do, Ball dels dimonis i els dos números procedents de l’oratori El pessebre. Aquestes obres reflecteixen la diversitat estilística de Casals, des de peces amb arrels profundament populars que citen temes tradicionals com Sant Martí del Canigó o Festa Major de Vilafranca, fins a composicions amb influències més simfòniques com el Preludi de l’oratori El pessebre o Ball de dimonis, posant en valor una part menys coneguda del llegat de Pau Casals.

La darrera de les composicions citades és, de fet, una de les diverses que Enric Casals va arranjar per a cobla. Caldria reivindicar amb més decisió la seva figura i trajectòria artística, massa sovint eclipsada per la de Pau Casals, el seu germà gran. A més, entre les vuit peces que conformen aquest enregistrament, aquesta és una de les sis que s’hi ha gravat per primera vegada en versió per a cobla, i també l’única que s’allunya del model estructural de la sardana. Es tracta d’un fragment compost l’any 1952 com a part de la música incidental per a l’obra El Misteri de Sant Pere Urseol, del poeta i escriptor rossellonès Josep Sebastià Pons i Trainier (1886-1962), una de les figures més rellevants de la literatura catalana nord-catalana del segle XX. El Misteri de Sant Pere Urseol, publicat pòstumament el 1967, s’inscriu en la tradició del teatre religiós o "teatre de misteri", i pren com a eix dramàtic la vida de sant Pere Urseol, antic dux de Venècia que, al segle X, va abandonar el poder i la riquesa per ingressar a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, al peu del Canigó. Aquesta figura històrica —venerada a la Catalunya Nord— ofereix una síntesi potent entre espiritualitat, renúncia i arrelament al territori, elements que connecten directament amb la sensibilitat literària de Josep Sebastià Pons. La seva obra, de to líric i evocador, és hereva de Verdaguer i de la tradició oral pirinenca, i va jugar un paper clau en la recuperació del català com a llengua literària al Rosselló durant el segle XX. En aquest context, la col·laboració amb Pau Casals en forma de música incidental per a El Misteri de Sant Pere Urseol s’entén com un diàleg artístic entre dues veus compromeses amb la cultura catalana, cadascuna des de la seva disciplina.

Altres composicions, com la Sardana de pelegrí, tenen al darrere una història singular que, igual que Sant Martí del Canigó o la Sardana en Do, revela fins a quin punt l’obra de Casals es nodria del contacte directe amb la vida i el teixit humà del país. En aquest cas, es tracta d’una peça originalment escrita per a piano l’any 1927, dedicada al graller Joan Castellví i Romeu (1865–1939), ànima de la colla de grallers de Bellvei coneguda com Els Pelegrins. Casals, fascinat per la vitalitat d’aquella agrupació popular, va prendre’n una de les melodies del seu repertori i la va harmonitzar segons el seu propi llenguatge, tal com va consignar ell mateix en el manuscrit original. Aquesta pràctica —no pas anecdòtica— demostra el seu interès sincer per la música tradicional, no com a material folklòric a sublimar sinó com a expressió viva i legítima d’un poble. Posteriorment, la versió pianística va ser transcrita per a cobla pel compositor Josep Serra i Bonal, qui en preservà l’esperit i en potencià la força tímbrica inherent al conjunt. Aquesta cadena d’afinitats i transferències entre la música oral, la creació individual i la reelaboració instrumental exemplifica a la perfecció la manera com Casals entenia l’art: com un acte de continuïtat entre generacions i estils, fonamentat en l’admiració, el respecte i l’amor pel que és autèntic.

En conjunt es tracta d’una música bonica i plaent, escrita amb ofici, i, a vegades, inspiració que s’ajusta als procediments tradicionals bevent d’un romanticisme que no s’esmuny de moments de claredat harmònica i diatonisme, ecos de fanfares (Sardana en Do), així com d’un vel tintat de noucentisme caracteritzat per un ideari artístic on l’equilibri, la coherència i la naturalitat en el tractament dels materials a nivell melòdic, harmònic i rítmic. Però també aposta per provatures d’interès com els compassos de politonalitat de Festa Major de Vilafranca on Casals superposa tres temes en tres tonalitats diferents: el Toc de castells, un tema gregorià i una marxa de processó, tal i com expliquen els musicòlegs, professors universitaris i grans especialistes –a més de músics de cobla- Anna Costal i Albert Fontelles-Ramonet en l’article que signen al llibret on ens presenten i contextualitzen les obres, i que es pot llegir en català, anglès i castellà.

Enregistrat el 3 d’abril de 2023 a l’espai Montserrat Camps de Sabadell i impulsat per l’Associació Músics per la Cobla i interpretat per la Cobla de Cambra de Catalunya sota la direcció d’Antoni Ros Marbà, representa una fita significativa en la recuperació i difusió del patrimoni musical català. El director i també compositor català confegeix una direcció precisa i emotiva que ressalta les subtileses de cada composició. La seva és una interpretació que convenç en afinació, concertació i riquesa tímbrica aconseguint relleus i idiomatisme prou definits en caràcter i expressivitat realçades per una captació de so excel·lent que corrobora l’alt nivell de la Cobla de Cambra de Catalunya i sota la professionalitat, innegable experiència i instint musical que caracteritza Ros-Marbà.

Novament som davant un projecte impulsat per l’entitat també sabadellenca Músics per la cobla, en ocasió del cinquantè aniversari de la mort de Pau Casals (1876-1973) i que s’ha materialitzat amb l’edició d’un disc que recull de prop de tres quarts d’hora amb la seva obra per a cobla i sardanística (PICAP 911533). En aquest sentit, és inevitable tornar a lloar la tasca fonamental en la difusió i enregistrament del repertori per a cobla, tant sardanístic com simfònic, que des de fa anys desenvolupa el segell sabadellenc PICAP. Evidentment no és l’únic al territori català avesat a aquesta comesa, però sí el més regular i profús configurant un mostrari ineludible per a afeccionats i estudiosos d’aquest camp. Hi juga un pes determinant l’assessorament i producció del també sabadellenc Josep Maria Serracant, que també és l’autor dels arranjaments de Festa Major a Vialfranca i el Preludi de l’oratori El Pessebre.

Amb aquest enregistrament, el món de la cobla no sols assisteix a un esdeveniment discogràfic d’excepció, sinó que incorpora al seu corpus una aportació de valor històric i simbòlic inqüestionable: una pedra de toc en el tant lent com necessari procés de restitució i estudi de la dimensió creadora de Pau Casals, amb els seus encerts, demèrits i parcialitats. La commemoració del cinquantenari de la seva mort va trobar aquí una concreció que transcendeix la mera efemèride, ja que s’hi materialitza un gest de justícia artística envers una figura que, malgrat la seva projecció universal, resta encara poc explorada en facetes essencials de la seva producció com a compositor. Aquesta gravació revela una veu compositiva de perfil singular, amarada de cultura popular i humanista, i obre una escletxa per a futures indagacions que permetin llegir Casals no només com a intèrpret genial o símbol moral d’un país, sinó també com a autor amb veu pròpia dins la tradició musical catalana. El seu llegat, encara mancat d’una síntesi que en conjumini l’itinerari vital i l’obra artística amb ambició crítica i claredat divulgativa, reclama una mirada renovada, d’esperit rigorós i alhora generós. Aquest disc n’és un pas ferm i necessari, i una invitació a escoltar, comprendre i honorar com cal una de les consciències més altes i personalitats més compromeses amb els drets humans que ha donat la nostra cultura.

Albert Ferrer Flamarich